ENTREVISTA A JORDI ROSSELLÓ "GÜIA", EL PRESIDENT DE L'ASCENS A TERCERA NACIONAL

Autor: Toni Sastre Vanrell; publicat a la secció "Esports" del Llum d'Oli número 152, de desembre de 2017. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-152/

Deixam el 2017, i amb ell, una fita històrica per al futbol porrerenc: el 40è aniversari de l’ascens de la Unió Esportiva Porreres a Tercera divisió nacional. En aquell moment, i des de feia sis anys, Jordi Rosselló Lliteras, més conegut com a Jordi Güia, es trobava al capdavant del club. Per això, des de la revista Llum d’Oli no volíem deixar l’oportunitat de parlar amb un dels protagonistes més rellevants en la història del club.

Jordi Güia va aterrar a la presidència de la U.E. Porreres l’estiu de l’any 1971, després que la directiva liderada per Antoni Adrover Blanch no estàs d’acord amb les pretensions d’aquest. “Volia fer una directiva massa professional, fèiem junta cada dilluns, quan la gent va veure aquelles exigències per la categoria que ocupàvem va desistir”, explica l’expresident.

En acabar aquella junta, la directiva va quedar desfeta, tot i que seguia liderada per Antoni Adrover Blanch. “Després de la junta vaig anar a la Federació per a veure la situació econòmica del club, allà em vaig reunir amb Sebastià Alzamora, el secretari, que em va informar que s’havien de pagar quinze mil pessetes perquè la U.E Porreres seguís existint. En sentir-ho ho vaig tenir clar, havia de pagar”, recorda reconfortat.

Amb el club sanejat es convoca una nova junta on Adrover s’acomiada i Jordi Güia és escollit president de la U.E. Porreres. Els inicis per al nou president no varen ser fàcils: “El primer any tothom comandava menys el president i la directiva, teníem un sobrant de jugadors, els diumenges que jugàvem a Porreres érem 24 jugadors, mentre que quan havíem d’anar a jugar fora érem una dotzena”.

En Jordi, a més de ser el president del club, també s’encarregava de la part esportiva: “la meva feina dels dissabtes i diumenges era anar a veure partits per després dur jugadors cap aquí”. En demanar-li pel jugador que més el va marcar ho té clar: “De la Salle vaig fitxar en Toet. Era un gran esportista, era molt bo, tenia una gran rematada de cap, posava molt bé el cos i era honrat, per jo ha estat el millor central que ha tengut el Porreres. En parlar de futbol a Porreres s’ha de parlar d’en Toet sempre”. Ara bé, no vol deixar fora jugadors com en Joan Vinagre i en Miquel Sagreres que “ho varen donar tot pel club”.

A l’entrevista també surt el nom de Torrado, uns dels jugadors mítics amb què va comptar el club porrerenc. “El president del Sant Joan, en Guillem, em va dir que hi havia un jugador molt bo que jugava amb el Viletense i que no volia fitxar amb ells. Un dia em va convidar a veure’l a un partit per si jo era capaç de fitxar-lo”. L’habilitat negociadora de Güiava fer que Torrado acceptés l’oferta i fitxés pel Porreres el mateix dia del partit. “Quan el vaig veure em vaig sobtar, era alt i prim i amb una cabellera llarga i rossa, pareixia un indio”, recorda bromejant.

A les acaballes de l’entrevista, l’expresident em recorda que ell sempre ha tingut dues passions: el futbol i la música. “Jo sempre que feia coses per la U.E. Porreres, també ho feia pel nostre poble. Ara bé, també tenia la música que l’estimava molt i per ella vaig fer de tot, de fet, per la música vaig deixar el futbol, ja que pel futbol podia ser president qualsevol, però per la música no”.