«LA RÀDIO FA POBLE, I EL POBLE FA RÀDIO»

Autors: Antoni Gornals Miralles i Sebastià Lliteres Lliteres; publicat a la secció "Porreres i la seva gent" del Llum d'Oli número 156, de desembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-156/

Entrevista a Toni Caragol, persona vinculada al món associatiu de la vila des de fa dècades.

Toni Juan, Toni Caragol o Toni des Centro, va néixer el dia 9 de febrer de 1940 al municipi de Montuïri i fins als vuit anys va viure al carrer del Pujol número 23 del nostre poble veí. Amb marcada emoció als ulls, el nostre protagonista recorda que de petit jugava amb els seus companys a rompes i a la baldufa, i el fred que passava durant l’hivern ja que no podia portar calçons llargs.

Tal com era habitual en aquells temps, a l'edat de vuit anys, Toni Caragol va entrar al món laboral treballant de pastor a la possessió de Son Palou. Ja és curiós això, un Caragol guardant mens, cabrits i porcs!

El temps passà i el vincle d'en Toni amb el poble de Porreres s'enfortí progressivament; primer, perquè hi va conèixer na Rosa, amb qui en aquell moment festejava; i, segon, perquè hi treballava com a barber al Cafè Nou.

«La vida m’ha duit a Porreres i n'estic molt satisfet perquè aquest és un poble molt unit».

Feta la mili voluntària a la ciutat de Palma, on el nostre protagonista va exercir majoritàriament com a barber, Toni Caragol s'establí definitivament a la vila de Porreres. Na Rosa i en Toni es casaren un dilluns a l'església parroquial del poble. Set-centes pessetes fou el que pagaren per comptar amb les estores decoratives de l'altar. La celebració es va fer a la mítica Sala Sermi, i varen menjar ensaïmades, xocolata, mistela i cava. Mateu Formatge va acompanyar amb els seus cants l'esdeveniment.

Llavors, en Toni canvià també d'activitat laboral i s'incorporà a la plantilla de treballadors de Can Palerm, lloc de feina que desenvolupà durant 42 anys.

Arribats a l'any 1971 i amb un fill i dues filles en comú amb na Rosa, la família en conjunt s'embarcà en la gestió del bar restaurant Centre d'Acció Catòlica (l'actual "Es Centro"), el qual es convertiria ràpidament en un lloc de trobada per als joves del poble. El local comptava amb dos futbolins, dos ping-pongs i un billar. Les cartes també eren un entreteniment habitual al local, on es podien veure des de disteses partides de siset o escambrí fins a intensos tornejos de truc. A algun grup de joves en Toni els treia directament la caixa de cerveses per evitar-se tants trajectes, així de bé s'ho passaven!

Toni Caragol no pot evitar emocionar-se quan recorda aquelles vetllades amb el jovent del poble, un joves que afrontaven les dificultats pròpies de l'adolescència i que adesiara acudien a en Toni o a na Rosa per superar-les. Són moltes les anècdotes que sorgeixen quan parlam d'aquell període. Per exemple, que arribada una determinada hora de la matinada, el Sereno Palou feia la ronda per indicar que s'havien de tancar els bars.

«Quan vaig cridar a files els joves que venien al Centro per poder pintar les parets del local, tots van comparèixer per ajudar-nos: és una mostra de la germanor que es va crear aquells anys, ho record amb nostàlgia. Això sí, els vàrem convidar a un bon sopar!»

Al 1985, catorze anys després, les circumstàncies van canviar per en Toni i na Rosa, ja que la salut d'ella els va impedir mantenir el ritme que requereix un bar. Toni i Rosa, que un dia havien iniciat junts aquell projecte de gestionar un bar, van optar, també conjuntament, per deixar-lo. Només de sentir-los parlar podem entreveure l'enorme complicitat que es tenen, aquella complicitat de dues persones que coneixen l'altra tant com ells mateixos, de qui han compartit penes i alegries durant tota una vida.

Toni Caragol és una persona carismàtica, xerradora i sentimental, que valora les persones per sobre de totes les coses. Al poble de Porreres, explica, un es pot involucrar en les associacions tant com vulgui. Toni fou president del Club Bàsquet Porreres, promocionà un Club Federat de Handball (l'únic que ha tingut el poble segons els consta), es manté dins la directiva de la Tercera Edat i, entre tantes altres coses, des de fa 16 anys està vinculat a Porreres Ràdio.

Quan li demanam amb quin record es queda de la història del futbol a Porreres, esmenta un partit on es va viure una gran polèmica entre el Porreres i l’Atlètic Balears, on l’àrbitre Rigo «va sortir viu perquè va intercedir en Martí Mora [el porter], que el protegí quan ja havia partit a córrer cap al llorer per escapar dels que havien envaït al camp per encalçar-lo després de senyalar un penal que no ho era».

«Vaig ser president del Bàsquet tot el temps que vàrem ser pobres, passant fred i gelades a Ses Forques, però vàrem disfrutar molt!»

L'amor d'en Caragol per la ràdio és innegable. Tal com ens ho explica, es tracta d'un mitjà de comunicació que enriqueix el poble i es nodreix alhora de la gent. Es tracta d'una relació bidireccional. La ràdio fa poble, però el poble també fa ràdio. L'entrega d'en Toni Caragol pel seu poble és absoluta i la tasca que fa des de la ràdio és mereixedora d'un sentit reconeixement. El nostre protagonista és emprenedor fins a la medul·la, ja que quan li preguntem quin és per ell el millor moment del dia ens respon que és quan es desperta el matí perquè està tot per fer! Fins i tot, ens afirma que si es trobés més jove i vital obriria el Bar Can Miquel!