PETRA PICÓ, NOVA PRESIDENTA DE LA FILHARMÒNICA. «VIVIM UN MOMENT EN QUÈ FA GOIG LLUIR LA BANDA».

Autors: Antoni Gornals Miralles i Sebastià Lliteres Lliteres; publicat a la secció "Porreres i la seva gent" del Llum d'Oli número 155, de setembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-155/

Na Petra (Porreres, 1996) és una al·lota entregada al que fa, un poc tímida, però amb les idees fermes i molt clares. Va començar a l'escola de música a iniciació amb només 3 anyets. Posteriorment, als 9 anys va entrar a la banda de música, precisament l'any del 150è aniversari de la Filharmònica. Aquell any hi entrà un bon grupet de gent, d'entre els quals ella era la més petita. No ve d'una família especialment aficionada a la música, però sí que el seu padrí patern (artanenc) era músic, com també ho és la seva germana Cati.

Va cursar tot el grau elemental de música aquí, per després examinar-se al conservatori de música de Palma. Més tard, cursà 6 anys de grau mitjà a Palma que els combinava amb els estudis d'ESO i batxillerat. Finalment, el darrer any al conservatori el va dur a terme al mateix temps que feia el primer curs de la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses.

Quan li demanen per què no va seguir amb els estudis musicals diu que és molt mal de dur: «avui en dia has de destacar davant tothom per sortir endavant en aquest món. Has de saber competir molt perquè hi ha pocs llocs i la pressió va poder amb jo». La seva germana, però, va seguir, i ara fa el darrer any de grau superior de flauta i completa així els 14 anys de formació musical. D'aquests 14, na Petra n'ha fets 10, que ja basten bé, l'elemental i el mitjà!

Ara mateix és professora de l'Escola de Música de Montuïri, de clarinet i d'iniciació musical («música i moviment») de 3 a 6 anys.

Fa uns dies va ser nomenada presidenta de la Filharmònica, la primera dona que ostenta el càrrec. La resta de la Junta la conformaran en Sebastià Martorell com a vicepresident; na Francesca Nicolau com a secretària, en Guillem Noguera (Campos) com a tresorer i Joan Nicolau, Marina Viedma i Margalida Barceló com a vocals. Una Junta majoritàriament formada per dones.

Oficialment, ja ets presidenta de la Filharmònica Porrerenca. T'ho esperaves?

Bé, un poc sí. En Biel Martorell “Jan”, ex-president, ja feia temps que ens anava avisant que algú s'havia d'anar preparant per a la presidència. Jo ja vaig accedir fa uns dos anys a formar part de la Junta com a secretària. En aquell moment ja li vaig dir a en Biel que m’agradaria, però que abans volia saber com funcionava la junta i la gestió de la banda, estant al seu costat.

Històricament ha costat molt l'entrada de les dones dins la Filharmònica. Què representa per tu ser la primera dona presidenta?

Em genera molta impressió i molt de respecte, però sobretot molta il·lusió, és un gran repte per a mi. Ser la primera, i ser-ho tan jove, em produeix respecte perquè vols donar la talla davant el repte que representa, ja que pensem que és una entitat amb 162 anys d'història i vulguis no vulguis, ser la primera és important. A més, enguany es compleixen els 40 anys de l'entrada de les dones a la Filharmònica, fet que va costar molt. Vull agrair la tasca a totes aquelles dones que varen lluitar i fer possible la seva entrada a la banda, pens que és aquest fet que ha permès que jo avui pugui ser presidenta de la Filharmònica. Sense elles no hagués estat possible!

Des de la Junta Directiva teniu en ment algun canvi respecte la Filharmònica?

Ara la banda viu un moment molt dolç, en Biel Martorell i les seves juntes directives l'han duita molt bé i l'han deixada millor encara. Per a nosaltres és important seguir la seva línia i adoptar una visió continuista del projecte. Ara som molts músics i clar, volem seguir amb el bon moment. Cada any entren nous joves, i això és molt bo.

Tornant a l'àmbit més personal: sabem que toques el clarinet. Per què? A part del clarinet, toques qualque instruments més?

No, no toc cap altre instrument. Segons record, quan era petita –5 o 6 anys– tot esperant els Reis d'Orient, vaig veure la banda passar i em vaig fixar amb el clarinet i vaig dir: «mamà, vull aquest!». Me va fer ganes. I així vaig començar, just quan els dits m'arribaven per tocar-lo! És un instrument que m'agrada molt, tant així com sona com les possibilitats que dona. És ver que l'he deixat un poc de banda, ja que no és fàcil combinar-lo amb els estudis; a més, anar descansant, en el meu cas, ha estat bo. Tenia por d’avorrir-lo, ja que has de dedicar-hi molt de temps i molt d'esforç i això és una cosa que es valora poc, ja que des de fora costa més d'entendre el que suposa.

Però sí, el vaig escollir gairebé de casualitat i mira, fins avui! Vaig encertar.

Què et transmet la música?

A estones és una manera de desconnectar un poc de tot i de tocar simplement el que sents. Els dies en què potser no et surten bé les coses, agafes el clarinet i tot espassa. Em serveix per relaxar-me i aïllar-me en moments en què m’és necessari. M'aporta una sensació, també, d'obertura. Potser no ho sembla, però la música ajuda a obrir-se: només el fet de cursar uns estudis dedicats a la música, tocar en grup, etc. et fa valorar i practicar la companyonia i això és un gran aprenentatge.

La teva mare, na Maria Jesús, està al capdavant del Grup Foganya. Com es viu això de l'associacionisme dins la teva família?

Fa uns dies, sortint de la Junta en què vaig ser elegida presidenta, vaig avisar de la notícia pel grup de Whatsapp de la família i el meu pare va dir: «Amb dues presidentes a ca nostra me n'hauré d'anar a foravila!». Ara fora bromes, ma mare va ser la primera que em va dir: «va, intenta-ho, seràs la primera dona al capdavant d'una gran entitat, val la pena». I ja va bé que et donin ànims, perquè no ho sembla, però això és molt gros!

I sí, fa molts anys que ma mare és presidenta del Grup Foganya, i vulguis o no, salvant totes les distàncies, sempre pot ajudar una experiència com la seva.

Com a presidenta, quines seran les teves tasques?

Bàsicament, gestionar-ho tot. A la Junta les feines es reparteixen, però la presidència mira de gestionar-ho tot: tant a nivell musical, com a nivell de comunicació, d'imatge interna i externa. Que tot funcioni. Tant si et criden per fer un concert a tal lloc, com per parlar amb el director sobre el repertori, etc. Mil coses. S'han de tenir moltes coses en compte. També el contacte amb l'Escola de Música, l'Ajuntament, els socis... Però vaja, vull destacar que tota la Junta fa feina i tothom té la seva tasca, la presidència vetlla per a què tot això estigui ben gestionat.

El 160^è aniversari, fa dos anys, va ser un punt d'inflexió dins la Filharmònica? El record popular que en quedà fou i és molt bo!

Jo crec que va donar més renom a la banda. Tant en Ferran Vaquer com en Biel Martorell i la seva junta directiva varen saber dur i organitzar molt bé tots els preparatius, i la gala va ser un èxit, molt ben presentada també! Es va saber reconèixer a tota la gent que ha passat per la banda, es van tocar les peces musicals representatives de cada etapa, des de cançons del concert que vàrem fer amb Lluís Llach, les que vàrem fer amb els Celtas Cortos i també amb Antònia Font; tocàrem música de l'etapa de Joan Martorell, Miquel Barceló, Joan Ramon Xamena... En definitiva, va ser un acte que va fer créixer la Filharmònica, va donar a conèixer tota la feina que s'hi fa i que s'hi ha fet.

Com a Junta Directiva, apostau més per la professionalització o, sense deixar de banda la professionalitat, seguir amb un projecte més obert?

Sense deixar de banda la professionalitat, com dius, per a nosaltres és important tenir en compte que els joves són el futur i tots aquests que estiguin preparats per entrar a la Banda, ben rebuts seran! Es tracta de poder aprendre i gaudir. Enguany n'han entrat uns sis: 3 flautes, 1 trompeta i dos trombons. I n'estam molt contents, perquè vol dir que creixem, i això és positiu. Tant al passa carrers de Sant Roc com als concerts es veu, i essent tants feim goig!

Ser molts fa que el nivell pugui augmentar, al contrari del que es pot pensar: avui en dia el nivell de la banda és molt bo. Ser tants dona marge per a fer moltes coses, també! Fa ganes lluir la banda!

Un tema un poc polèmic és la relació amb l'Escola de Música. Com va la cosa?

Li donam molta importància perquè és la nostra «pedrera». No depenem d'ella, però sí que la relació és evident. Molts músics nostres venen de l'Escola de Música, o hi van encara. Dels instruments que tenim més falta (els de metall, sobretot) miram sempre que l'Escola ens pugui ajudar en aquest sentit. Les relacions són millors que fa un temps, perquè en Biel Martorell i en Ferran Vaquer, així com altra gent relacionada amb la música, han fet molta feina en aquest aspecte, i ara en recollim els fruits. Tots ells han proposat un model d’escola perquè el rendiment dels alumnes fos més alt, els cursos responen sempre a unitats completes de formació i aquesta és la millor garantia per a tenir músics de qualitat i amb oportunitats de futur. Gràcies a aquestes col·laboracions i a la voluntat de la gent de l’escola es va poder millorar el model que hi havia, orientant la formació musical a cursos i no com un centre de música a la carta.

Finalment: què representa la Filharmònica per a tu?

Me genera molt de respecte. Des que tenc memòria estic lligada a aquesta entitat: he passat moltes vivències que formen part de jo. El grup de gent que coneixes, les experiències que vius, el que et genera cada actuació, el que has crescut aquí... és una oportunitat de créixer com a músic i com a persona, ja que hi vaig entrar essent una nina i ara, com aquella qui no vol la cosa, en som presidenta. És una part important de la meva vida, en definitiva.