VENA ARTÍSTICA: CATI VAQUER VIEDMA

Autora: Caterina Gornals Miralles; publicat a la secció "Vena artística" del Llum d'Oli número 151, de setembre de 2017. Podeu llegir tot el número al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-151/

Na Cati Vaquer Viedma de Cas Practicant, va néixer a Porreres el 1995. Va realitzar els seus estudis obligatoris al col·legi Verge de Monti-sion i a l’IES Porreres, i va continuar el batxillerat a l’IES Felanitx. Una vegada acabada aquesta etapa, i després de pensar cap a on decantar la seva formació, va partir cap a Terrassa on va estudiar Fotografia i creació digital al centre inscrit de l’UPC a Terrassa.

Després de 4 anys vivint a fora, el mes de juny passat va acabar els seus estudis i va venir cap a Porreres una altra vegada. Ara està fent feina a la farmàcia i ho compagina amb activitats de fotografia i disseny que li surten esporàdicament com la realització d’invitacions de comunió, fer les fotografies d’unes noces o realitzar l’editorial de moda per a una revista.

Tal com ja ens va comentar en Gori sobre la pintura a l’anterior entrevista, dedicar-se a la fotografia i poder viure exclusivament d’aquesta activitat també és un camí llarg i difícil, ja que primer has de dur a terme algunes activitats que no et motiven tant, només per donar-te a conèixer i aconseguir entrar dins aquest món fent el que realment t’agrada.

Com va sorgir l’interès per la fotografia?

Un dia llegint un llibre d’astronomia vaig pensar que m’agradaria tenir una càmera i poder fer fotos. Quan vaig sortir de l’habitació ho vaig dir als meus pares i en aquell mateix moment me’n varen regalar una perquè feia uns dies que me l’havien comprada. M’agradava fer fotografies però no tenia pensat dedicar-m’hi. Quan feia segon de batxillerat vaig fer xerrades i tests amb l’orientadora de l’institut perquè no sabia cap a on decantar-me i ella em va dir que havia de fer alguna cosa artística. Va ser així com gràcies a ella i a la meva afició vaig pensar que aquesta era la meva sortida.

És a dir, que abans de començar els estudis no feies cap activitat relacionada amb la fotografia?

No, simplement era una afició. Feia fotografies perquè m’agradava, a la meva germana, a les meves coses... però sense pensar en una sortida professional.

Quines varen ser les primeres fotografies que vares fer?

Ja estudiant i amb una visió més professional, vaig començar fotografiant la meva companya de pis. Es pot dir que ella ha estat la meva musa. Després ja a la meitat de la formació vaig començar a fotografiar models.

Quin tipus de fotografies fas?

Ara m’adapt a tot i faig el que la gent em demana i pel que em contracten, però el que realment m’agrada és el retrat i la moda.

Quin tipus de càmera utilitzes, analògica o digital?

Durant el grau vàrem fer una assignatura de fotografia analògica, però jo el que realment faig és fotografia digital. Amb la càmera digital pots controlar més la llum, l’enfocament... i en canvi, amb la càmera analògica és més difícil que surti el que tu prèviament havies pensat. Tot i que he de reconèixer que m’agradaria molt saber emprar la càmera analògica, així com tambéaprendre a revelar fotografies. Són dues coses que no descart en un futur.

Amb que et fixes per treure una bona fotografia?

La veritat és que no hi ha bones o males fotografies, tot depèn de la visió i la imaginació de cada un. Jo me fix molt amb la gent pel carrer i segons cada un imagín una possible fotografia, ja col·locats a un lloc concret, pentinats i maquillats. Mir més les persones que els objectes.

Has fet alguna exposició?

Individual encara no, però sí que he participat en algunes. L’estiu del 2015 es va fer una exposició de fotografia col·lectiva per Sant Roc, després el 2016 vaig exposar al TastArt de Porreres. També he realitzat alguns cartells i vaig fer un Making off de Lego per l’empresa d’uns companys.

Quin futur veus a les tendes de fotografia?

Les tendes físiques tendeixen a desaparèixer. Ara els fotògrafs que volen un estudi adeqüen una habitació de casa seva i treballen des de casa. Les xarxes socials t’ajuden a donar-te a conèixer i obrir-te al món, però no tens un lloc físic on poden trobar-te.

Tens algun fotògraf o fotògrafa com a referent?

Sí, la veritat és que dues dones. Pel que fa al retrat, especialment autoretrat, m’inspir amb Noell Oszvald i pel que fa a la moda el meu referent és Annie Leibovitz.

Alguna fotografia teva per la qual tens un sentiment especial?

Més que per una fotografia en concret seria per un conjunt. Durant el grau he realitzat dos treballs que han estat importants per a mi.

El primer és sobre els artesans de Porreres, el qual m’ha ajudat a conèixer més la vida del poble, ja que he hagut de passar moltes estones amb ells. Primer vaig anar a xerrar amb ells per conèixer-los. Necessitava conèixer el seu dia a dia per treure una fotografia que mostrés la seva realitat. Després els vaig enregistrar en vídeo i finalment vaig poder fer les fotografies.

L’altra treball va ser la realització d’una sèrie d’autoretrats els quals m’han ajudat a descobrir una part de mi i poder mostrar els meus sentiments. A través de la fotografia m’he conegut una mica més i m’he pogut expressar lliurement.

Na Cati fa uns mesos que és a Porreres i té previst quedar-s’hi una temporada més, tot i que sap que viure només de la fotografia a Mallorca, concretament de la moda que és el que a ella li agrada, és difícil. Durant aquest temps anirà fent les seves fotografies per poder muntar algunes exposicions i seguirà fent el disseny d’invitacions o cartells i les fotografies d’esdeveniments que li van sortint.