VENA ARTÍSTICA: LLUQUI HERRERO LLADÓ

Autora: Caterina Gornals Miralles; publicat a la secció "Vena artística" del Llum d'Oli número 153, de març de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-153/

Na Lluqui Herrero Lladó va néixer a Palma el 1975 i va ser allà on va realitzar els estudis obligatoris i BUP. Una vegada acabada aquesta etapa, va partir cap a Barcelona on es va formar com a actriu a l’Institut del Teatre i continuà la seva formació a París i Itàlia. Després d’uns anys per les diferents ciutats i de fer feina a Barcelona, va tornar a Mallorca i ja fa uns 6 anys que, amb el seu company, va venir a viure a Porreres.

Actualment, es pot dir que és docent, actriu i directora de teatre. Combina la realització d’obres de teatre per diferents companyies i la direcció de les seves pròpies creacions amb la docència a l’ESADIB (Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears) on és professora d’interpretació i d’interpretació davant càmera. A més, dirigeix un grup a l’Estel de Llevant de Manacor i també treballa en sèries de ficció per a la televisió.

Com ja ens han comentat alguns artistes en entrevistes anteriors, viure només de la feina com a actriu és complicat i, normalment, s’ha de combinar amb altres activitats, tal com fa na Lluqui. Al principi no és fàcil trobar feina remunerada, per això s’exigeix constància i perseverança.

Com va sorgir l’interès per formar-te com a actriu?

La veritat és que es pot dir que de manera natural, no va ser una cosa pensada. Ja de jove feia teatre a l’escola i em vaig apuntar a l’Escola Municipal del Teatre a Palma. Posteriorment, vaig conèixer na Leona Di Marco, una directora de teatre americana que vivia a Mallorca i que em va encoratjar molt, a més d'altra gent amb la mateixa passió. Una vegada acabat BUP, vaig partir cap a Barcelona... i tot va ser una roda.

Has fet alguna altra feina o sempre has fet d’actriu?

No, sempre he fet d’actriu. Vaig estar fent feina i estudiant a Barcelona durant 10 anys dins el món del teatre i després, amb el naixement d’IB3, vaig començar amb la televisió. A l’hora de fer les primeres sèries a IB3, a molts actors i actrius mallorquins que estàvem a Barcelona ens varen cridar per venir a gravar aquí, i va ser així com vaig iniciar-me en el mitjà audiovisual.

Recordes la primera vegada que vares actuar davant un públic?

Ui, no, la primera vegada no, però va ser a l’escola, de petita. El que sí record és la primera vegada que vaig actuar amb l’Escola Municipal del Teatre fent una obra a l’espai de ses Voltes.

I la primera aparició a la pantalla?

Va ser a la sèrie de ficció Vallterra, emesa per IB3 el 2005.

En quin tipus d’obres actues?

La veritat és que tant faig teatre de text, obres on tot està escrit (el text, l’espai, els temps...) com obres de creació pròpia i obres d’improvisació, on hi ha un guió pensat, però no el text, i a partir de  propostes internes o del públic es va creant l’obra.

Pel que fa a les obres de creació, com es viu sent la directora?

Com a actriu és interessant posar-te en la mirada externa i poder provocar aquell univers que tu imagines. Com a actriu coneixes el rol dels actors i actrius i pots donar eines per aprofundir en la seva tasca, estimular-los, proposar què s’han de jugar dins l’obra.

Hi ha diferència entre actuar a una obra de teatre o actuar a la televisió?

Sí, és diferent, són dos mitjans que requereixen una tècnica diferent. Per fer una obra de teatre es comença assajant, en qualsevol espai, sense la posada en escena definitiva. Es van fent assajos durant setmanes, variant i perfeccionant tot el que és necessari, per acabar amb l’obra final. Els llums, el vestuari, l’escenografia... és el darrer que es posa damunt l’escenari, quan ja s’han fet alguns assajos. Ben al contrari de la televisió, a l’hora de gravar una sèrie vas al lloc indicat i es graven totes les escenes d’aquell espai, la gravació no és cronològica. A l’audiovisual la producció i la tècnica (llum, plató) és allò més important. A més, el treball de memòria no és el mateix ni requereix el mateix esforç. La televisió requereix immediatesa, ser resolutiu i un treball de contenció, tant a nivell físic com a nivell de veu i emocional. El teatre requereix projecció de la veu, del cos i de l’emoció.

Quin rol t’agrada més fer?

Realment qualsevol rol que tengui «suc», pot ser dramàtic o còmic, però ha de ser un personatge que doni joc, sigui arriscat i que es noti que va avançant. També m’agraden aquells personatges que parlen de temes d’actualitat, els quals són un mirall de la realitat i donen peu a la reflexió del públic.

Hi ha alguna actuació que sigui més important o especial per a tu?

Triar-ne només una és difícil després de tants anys actuant, però del teatre de text destacaria Historia(es), un recull de diferents històries reals recollides de gent de Mallorca, la qual es feia al teatre, però també es va dur a terme a domicilis (cases particulars) i va ser especial; i Matrimoni de Boston, peça que actualment encara representam després de més de quaranta funcions.

Pel que fa a les obres que he dirigit destacaria La maledicció, també hi vaig fer dramatúrgia. És una adaptació de La maledicció dels morts de gana, del dramaturg Sam Shepard. En aquesta obra hi va actuar la porrerenca Margalida Grimalt.

Finalment, d’obres d’improvisació i creació destacaria Una gavina i El sopar.

Tens algun ritual abans de sortir a l’escenari?

Sí, clar que sí, fer un bon escalfament. Escalfar bé el cos i la veu és molt important, a més de tenir una bona complicitat amb els altres actors i actrius, ja que es necessita confiança i entrega.

Finalment, hi ha alguna anècdota curiosa que hagi succeït en alguna actuació?

A una actuació pot passar de tot, hi ha mil històries, des que s’apaguin els llums del teatre fins a sonar un mòbil durant l’obra i que es posin a xerrar per telèfon a la primera fila i haver d’aturar l’actuació. Després, a vegades, hi ha algunes errades del text o de la posada en escena, però arriba un moment que això és el que t’ajuda a estar més atent i en reacció.