VENA ARTÍSTICA: MARGALIDA CORTÈS SEGURA

Autora: Caterina Gornals Miralles; publicat a la secció "Vena artística" del Llum d'Oli número 155, de setembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-155/

Na Margalida Cortès Segura de Can Gelat o Llaunera va néixer a Porreres el 1973. Va cursar els seus estudis obligatoris a l’Escola Nova i a l’IES Felanitx, on també va continuar l’etapa post-obligatòria i, una vegada acabada aquesta etapa, va cursar la Diplomatura en Mestra d’Educació Musical a la UIB. Na Margalida també va anar a Barcelona a cursar un postgrau de Teatre Infantil i Juvenil a l’Institut del Teatre.

Per què et vares interessar pel teatre?

Els meus pares eren uns grans consumidors de teatre i gràcies a ells vaig tenir l’oportunitat de veure un gran nombre d’espectacles, de gèneres molt diferents, però el fet de viure-ho en primera persona va fer que de petita em planteges dedicar-m’hi professionalment. Després, ja de gran, vaig veure que no volia dedicar-m’hi professionalment, però mai no he deixat el lligam que m’hi uneix.

Enguany el Grup Foganya fa 40 anys de la seva fundació. Quants anys fa que tu en formes part?

Que hi particip ja fa més de 20 anys, però de petita vaig participar en el muntatge fet per Jaume Rosselló i Verger La deixa del geni grec.

Tens una gran trajectòria dins el món del teatre, ens en pots fer cinc cèntims?

A part de formar part del Grup Foganya, fa 20 anys que vaig fundar l’Escola del Teatre al Liceu i ja en fa uns 10 que, juntament amb na Joana Aina Roig, vam iniciar l’Escola de Teatre a Porreres, la qual gestiona l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament i el Grup Foganya. A més, durant 4 anys vaig fer feina a l’Escola Municipal del Teatre a Palma.

Jo vaig començar fent teatre en obres com La passió, Don Ventura Veranea, Siau Benvinguts... i Na Patanga i na Mandanga, la qual va escriure i dirigir en Gaspar Barceló Xibic. Però després vaig iniciar-me en la direcció d’algunes obres com Pirates de Pensance, un musical, el 2001; Càsting, una adaptació del Màgic d’Oz per a nins... i això em va dur a ser l’escriptora i directora de les obres, sempre a nivell amateur. La primera va ser al Liceu amb Sopa de Contes, després vaig fer Bruixes i bruixots, Caputxeta Project, Les tres Reines d’Orient...

M’encanten els musicals, potser és per això que trob essencial que la música acompanyi qualsevol obra de teatre, amb el Grup Foganya he pogut participar al musical La botiga del horrors.

També tenc un gran interès en poder introduir el teatre dins l’escola, com una matèria més. De fet, durant aquests darrers anys, hem dut a terme una experiència inicial en el Liceu, el centre on treball.

Finalment, la darrera obra ha estat “F”, la qual he coordinat, però era dirigida per Tomeu Blanch Puça. Aquest era un projecte obert a tothom que tingués ganes de participar-hi i el bon resultat que ha donat ens ha obert les portes i les ganes per continuar treballant.

Tu que has format part durant molts anys del Grup Foganya, ens podries parlar una mica de la seva trajectòria?

És cert que té una gran trajectòria i es difícil resumir-la, però el Grup Foganya va ser fundat per en Jaume Rosselló i Verger juntament amb un grup de joves del poble. En Jaume era un gran entusiasta amb molta força i a part d’obres de teatre va iniciar la realització de diferents activitats per la cultura de Porreres com la realització de les carrosses del Reis, l’Enterrament de la Sardina... Després de la seva mort, un grup de persones del poble varen agafar el seu relleu i han continuat fins a dia d’avui, sota les idees de la presidenta del Grup Foganya, na Maria Jesús Ximelis. El que ens ha mantingut més units ha estat que mai no hem deixat de fer les carrosses dels Reis i que hem continuat, de manera intermitent, representant La Passió, dirigida per n’Esteve Barceló.

La veritat és que som un gran equip que ens entenem molt i fem molta feina conjuntament. “F” era una mica això, F de flama per mantenir sempre la flama del Grup Foganya viva.

Ens podries parlar de la teva experiència com a monitora de teatre? Hi ha diferència de treballar amb adults o amb infants?

Sí, és totalment diferent. Els infants són molt més espontanis i no pensen tant en el perquè ni com ho veurà l’altra gent.

Pel que fa a l’hora de treballar amb els infants, m’agrada molt partir del joc. A través del joc primer creem la cohesió de grup i una vegada el grup està format ja introduïm la improvisació, la veu, el cos...

Per altra part, treball a partir de la creació col·lectiva, és a dir, que els infants creïn les seves pròpies obres, si ells pensen les obres tots tenen molt més protagonisme i es mostren més segurs, a part de ser tot un orgull representar la seva pròpia creació.

Actualment, a l’Escola de Teatre del Liceu tenc uns 70 infants i a l’Escola de Teatre de Porreres uns 30. Cal dir que aquest curs, duré a terme l’activitat juntament amb en Tomeu Blanch.

Què diries a la gent que llegeixi l’entrevista per engrescar-se a fer teatre?

Jo recoman fer teatre ja que dona seguretat, permet l’expressió lliure i treballar la imaginació, la creació, la creativitat... Et dona moments de qualitat, plens de bellesa i art.

Per acabar, afegiries alguna cosa que no hem comentat?

Crec que és important destacar que totes les obres que he dirigit amb adults sempre han anat destinades a diferents causes benèfiques.

Per acabar, voldria dedicar una paraules d’agraïment a les persones que m’han acompanyat i ensenyat durant aquest camí i que per jo són un referent molt important dins el món del teatre educatiu: Lena Serra, Pere J. Mascaró i Georges Laferriére, a més de tots els nins i nines amb els quals he pogut treballar durant aquests anys, ja que ells són els millors mestres.