LA FOSSA DE PORRERES: UNA SORTIDA CAP A L’ESPERANÇA

Autor: Bartomeu Garí Salleras; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 155, de setembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-155/

(Resum de l’article publicat al diari Ara Balears el 16/09/18)

El proper mes de novembre farà dos anys que es va iniciar l’exhumació de la fossa del cementeri de Porreres. Els seus resultats foren prou bons: es van localitzar 9 fosses comunes distribuïdes en dues fileres situades en disposició perpendicular a una paret de nínxols i a dues capelles que estan situades en el solar de la fossa i que foren localitzades entre l’antiga tapia perimetral del cementeri i el seu passadís central. A més, es varen recuperar 55 cossos dels quals en varen ser identificats 14. Les víctimes identificades foren assassinades entre el mes de gener i març de 1937, després d’una treta de presó. Ara bé, cal tenir presents unes qüestions molt importants: no totes les persones que foren traslladades a Porreres són execucions de principis del 1937 ni tampoc moriren després d’una treta de presó. Cal afegir també que sembla que no tots els que van ser assassinats foren enterrats a l’esmentada zona zero del fossar porrerenc.

Ho assenyalem perquè fa un temps la fossa de Porreres ha tornat a ser notícia destacada dels mitjans de comunicació, atès que la segona fase de l’exhumació projectada per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern Balear programada per aquest hivern –que, sens dubte, permetria recuperar desenes de cossos– ha quedat aturada com a conseqüència de la inhumació d’una persona a la zona. Aquest fet ha ocasionat una gran decepció per a les persones i els diferents col·lectius i institucions (Govern Balear, Memòria de Mallorca, Ajuntament de Porreres, Comissió Memòria Històrica de Porreres, historiadors i investigadors) que lluitam dia a dia perquè les exhumacions siguin una realitat i, molt especialment, pels familiars de les víctimes que des de fa massa anys esperen recuperar els cossos dels seus éssers estimats.

Malgrat la mala notícia que endarrerirà la segona intervenció, es poden posar en marxa noves prospeccions. Tot ens fa pensar que existeixen altres indrets que s’empraren per enterrar les víctimes. Les paraules de l’antic fosser de Porreres foren ben clares: «els qui afusellaren en temps del Moviment són enterrats en aquelles dues parades de terra sense tombes». Es referia a les dues zones enjardinades amb capelles i nínxols situades a l’esquerra del solar de l’actual cementeri, una de les quals fou en part exhumada. Altres testimonis corroboren aquesta afirmació. Fa un bon grapat d’anys, passejant pel cementeri de Porreres amb Margalida Oliver, filla de Gaspar Oliver Nicolau, afusellat durant la guerra ens va situar la fossa:«el meu germà petit d’amagat va guaitar al cementeri i va veure el lloc on enterraven els morts de la guerra. Sempre em deia: aquí és el lloc». Madò Margalida de can Oliver ens assenyalava una zona diferent a l’exhumada.

Tal com no es cansa d’explicar Maria Ripoll Garau de can Marió, fillola del darrer batle republicà de Porreres, Climent Garau Juan, les matances a Porreres s’haurien iniciat molt abans de l’hivern de 1937: «Vaig quedar encallada davant La Creu, amb els dits plens de sang. Les meves espardenyes van tornar vermelles i les vaig perdre pel camí. Em vaig espantar molt. Ma mare les va posar dins el carro, tapades amb un sac. No has de tenir manies, me va dir, els varen matar i eren homes bons i sans. Record que encara no havien agafat els meus concos». Els germans Climent i Joan Marió foren assassinats la nit del 23 de setembre de 1936 al camí dels Reis a Palma.

Existeix també documentació que explica que els trasllats de persones cap al cementeri de Porreres començaren el mes de setembre de 1936 i no acabaren fins ben entrat l’any 1938. Així, podem llegir que a Nicolau Fiol Pou de Manacor el trobaren entre Porreres i Felanitx, mort de dos trets al cap i un a l’esquena. Era la nit de l’11 de setembre de 1936. El seu cos fou tirat dins un clot al cementeri de Porreres. El mestre d’escola, natural d’Establiments i resident a Porreres, Joan Roca Escandell, Joan de l’Hospital, fou assassinat a La Creu de Porreres el mes de novembre de 1936. Els falangistes no tingueren pietat d’una persona que era paralítica.

També sabem que dia 20 d’octubre de 1937 afusellaren a La Creu de Porreres Rafel Amengual, Joan Lliteras i Pere Ramonell, i que dia 10 d’abril de 1938, Dijous Sant, també assassinaren més víctimes innocents. Però això no és tot, existeixen, a més, algunes notes marginals a les inscripcions de defuncions que declaren que la víctima fou assassinada a Porreres amb una frase oficial que diu: «muerte violenta a causa de las heridas producidas por disparos de ametralladora». En definitiva, podem dir que hi ha moltes probabilitats que Nicolau Fiol, Joan Roca, Rafel Amengual, Joan Lliteras, Pere Ramonell, entre d’altres no siguin dins la zona zero del fossar porrerenc.

Exhumar altres zones del cementeri pot ajudar a trobar noves víctimes de la repressió feixista de la Guerra Civil. No ho sabrem si no obrim aquesta porta cap a l’esperança que en cap cas servirà per apaivagar el dolor i la ràbia que ha suposat l’aturada de la segona fase de l’exhumació que suposava el desmuntatge de la paret de nínxols i les dues capelles que estan situades en el solar de la fossa i la posterior exhumació.