LA GRAVERA: UN DEBAT MASSA TEMPS POSTERGAT

Autor: Sebastià Lliteres Lliteres; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 155, de setembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-155/

Fa uns mesos, quan vaig obrir la finestra del pis de dalt de casa, vaig veure un nigul de polseguera devora el puig d’en Femella que em va cridar l’atenció. Efectivament, la gravera estava ocupant una nova zona d’explotació i s’atracava al puig més alt del municipi.

La desforestació d’aquest nou tram va cridar l’atenció de molta altra gent, ja que després de dècades d’explotació minera de la gravera, ara es veu des del poble sense problema. Passant per la ronda de l’Estació, fa feredat. Ho vaig comentar amb diverses persones, que també em mostraren la seva preocupació pel consum de territori i de paratge natural que comporta l’obertura d’aquest nou tram d’explotació en una zona que, cal recordar, és ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès).

Davant els fets, he cregut convenient escriure aquestes línies per convidar a la reflexió als lectors d’aquesta revista, sense ànim de crear polèmica, sinó per a reobrir un debat que fa massa anys que ha quedat postergat de la palestra pública del nostre poble per diferents motius. Ara, potser, ha arribat l’hora de banyar-se.

L’any 1955, curiosament mesos després de finalitzar la construcció de la nova carretera cap a Monti-sion, va començar l’explotació minera d’aquesta gravera, que no s’ha aturat fins avui: 63 anys de consum d’un dels paratges més bells del nostre poble. En aquell temps de dictadura es pot dir que de consciència ecològica i mediambiental més bé n’hi havia poca. Faltaven escassos anys per esclatar el boom turístic i, per tant, el boom constructiu que ha devorat bona part de la nostra illa, sembrant-la d’asfalt i de ciment sense miraments.

El 1976 es va acordar la consolidació dels drets miners obtinguts el 1955, i el 1986 s’aprovà el primer pla de restauració. A dia d’avui, són tres empreses les que tenen els permisos per a explotar la gravera: Cantera Gravilla Son Amat SA, Gravera Monti-sion SA i AGLOMSA (planta asfàltica), la primera de les quals també té els drets miners d’explotació de la gravera del puig de Sant Miquel de Montuïri.

En les imatges aèries adjuntes al text es pot apreciar l’evolució de la superfície consumida per la gravera des de l’any 1956 fins a dia d’avui. De fet, no fan falta imatges: alguns aficionats porrerencs a la pesca comenten que fins i tot es veu des de Cabrera. També des de Ses Salines, Felanitx i Campos es pot apreciar perfectament l’impacte visual i mediambiental que més de sis dècades d’explotació han provocat a la serra, que ha quedat literalment xapada.

Ara fa quatre anys, durant el govern del PP de José Ramón Bauzá, es va redactar i aprovar una nova Llei d’Ordenació Minera¹ que canviava alguns aspectes importants en relació a les graveres. Prohibeix l’obertura de noves mines de gran impacte a cel obert, també en prohibeix de qualsevol tipologia en zones naturals protegides (com és el cas de la de Porreres) i estableix els mecanismes per a executar les restauracions obligatòries a través de la impossibilitat d’iniciar una nova fase d’explotació sense abans restaurar la fase anterior. A més, preveu més inspeccions periòdiques i informes d’avaluació d’impacte ambiental que l’explotador haurà d’anar superant per a continuar la seva activitat.

Davant les característiques de la gravera de Porreres (que si no existís, amb la nova llei no podria iniciar la seva explotació), que és una de les que crea més impacte per les seves dimensions i per situar-se en zona ANEI, sorgeix la pregunta: com és possible que encara puguin seguir augmentant la superfície explotada?

Idò bé, espigolant la documentació legal i altres notícies al respecte,² cal dir que a partir de la nova llei i d’un breu conflicte legal entre Son Amat i l’administració pública (discrepàncies sobre els límits de la zona autoritzada) es varen restablir les condicions d’explotació de la gravera. La Comissió Balear de Medi Ambient, màxima autoritat en matèria mediambiental al país, va restringir a través d’una declaració d’impacte el període de permís d’extracció de grava: de 180 anys que es tenien previstos abans de 2016, es va reduir als 60 anys d’ara. A part, la declaració obliga a l’empresa a desenvolupar les seves tasques d’extracció paral·lelament a les de restauració. Aquestes tasques de restauració estan establertes en sis fases: a 10, 20, 30, 40, 50 i 60 anys vista. A més, l’empresa havia de pagar, per fases, uns 300.000€ en compensació extra per estar afectant una zona ANEI: si ho recordau, a la crònica política del darrer número del Llum d’Oli s’informava que al ple de l’Ajuntament hi hagué un acord verbal per a dur endavant una moció conjunta per exigir a la Conselleria de Medi Ambient que els beneficis d’aquestes compensacions econòmiques repercuteixin en projectes centrats al nostre municipi i no en parcs naturals, com marca la llei.

Davant la situació, m’agradaria fer una sèrie de reflexions. Ja és clar que la gravera ha donat feina a molta gent des de 1955 fins avui, i que ha tengut i té tots els permisos legals que necessita per a dur a terme la seva activitat. A més, per pressió del PSM de Porreres, s’aconseguí establir una planta de reciclatge devora Monti-sion per a accelerar el procés de restauració. No comença a ser hora, però, de deixar de destruir més territori? Per molta restauració que hi hagi prevista (hi ha qui diu que ja s’han restaurat diverses zones), mai no tornarà a ser el mateix.

Després sempre surt la pregunta trampa: «i d’on traurem la grava per a construir?». Idò bé, igual que importam productes agroalimentaris (que ja m’agradaria que es produïssin aquí) podem exportar material de construcció de territoris com la península on el sistema extractiu és molt menys impactant i que té moltíssim més territori que no la nostra illa, limitada i escapçada de per tot. O, simplement, és que ja ha arribat l’hora d’aturar la voràgine constructora que devora el territori des dels anys 60, i potser així deixen de fer falta graveres d’aquestes dimensions. Si tant estimam i ens preocupam pel nostre poble i els seus paratges naturals, convé almanco fer un pensament si no volem veure desaparèixer encara més racons de la serra que envolta Monti-sion.

1La podeu consultar al següent enllaç: https://goo.gl/b8DQuG

2Podeu consultar aquest acord de la CBMA al següent enllaç: https://goo.gl/6Ucs5e