LA NECESSITAT D'UN ESPAI MUSEÍSTIC MEMORIAL PER L’EXHUMACIÓ DE LA FOSSA COMUNA
Autor: Joan Ferrà Sansó; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 153, de març de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-153/
Porreres viu un moment històric amb el procés d'obertura de la gran fossa comuna de la Guerra Civil ubicada al Cementiri Municipal. Des del passat novembre el nom del nostre poble s'ha situat en el centre mediàtic en la recuperació de la dignitat de les víctimes i de la memòria històrica. Són molts els mitjans illencs, nacionals i inclús estrangers que han fet ressò de les tasques d'excavació, exhumació i reconstrucció dels cossos trobats amb l’elaboració d’una gran quantitat d’articles, reportatges, entrevistes i documentals.
La feina de la primera fase (s'espera que en un futur pròxim es duguin a terme altres fases de continuïtat) s'ha feta de manera modèlica en tots els àmbits: amb la Societat Aranzadi i els voluntaris que hi han treballat de manera professional i rigorosa; la comprensió que han tingut els porrerencs en tractar-se d’un recinte tan sensible com és el nostre cementeri i sobre un episodi tan obscur com la Guerra Civil; i també de manera modèlica per tota la ciutadania mallorquina que ha visitat l'espai amb respecte i sense crear aldarulls de cap mena.
Des de la gestió cultural no s'hauria de desaprofitar l'ocasió per elaborar un projecte memorial propi i permanent que expliqui el perquè del procés dut a terme i com aquest s’ha realitzat. Aquest pla hauria de servir per explicar els horribles fets ocorreguts a partir de 1936 i les conseqüències que van tenir al llarg de bona part del segle xxi, alhora, potenciar els valors democràtics que defensaven les víctimes, un dels motius pel quals van ser assassinades.
Aquest projecte podria englobar els tres eixos temàtics principals al voltant de la memòria històrica: el procés dels assassinats duts a terme darrere l'Oratori de la Santa Creu, el que va significar la repressió franquista a partir de l'any 1936 a nivell social a Porreres i la tasca feta pels moviments ciutadans a favor de la dignificació de les víctimes ja en l'etapa democràtica, que ha permès –després de molta feina durant les darreres dècades–desembocar finalment en l'obertura de la fossa de Porreres.
També s’hauria d'aprofitar el talent de les noves generacions formades fora de l'illa perquè retornin el seu bagatge cultural de l'exterior i l'apliquin a casa, si no, és un talent conreat però desaprofitat. També s'hauria d'aprofitar l'ocasió per potenciar i revalorar els trets culturals identitaris del nostre poble, no només pels mateixos mallorquins que ens visiten, sinó per fer de reclam al turisme de qualitat que desitjam per a Porreres, donant a conèixer la història i el patrimoni del nostre poble a tothom.
Hem d’aprofitar una ocasió excepcional com l'actual per a portar a terme un propòsit transversal entre tots els actors socials i polítics implicats per reparar el danys soferts, malgrat que aquesta reparació arribi més de 80 anys després dels fets i després de més de 40 anys de democràcia. Cal divulgar i fer pedagogia sobre el que va ocórrer per tal que no torni a passar mai més enlloc contra ningú.