LLOMPART I N'AGNÈS DE PORRERES

Autor: Joan Melià Garí; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 156, de desembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-156/

Enguany ha fet 25 anys de la mort de Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), poeta, assagista, traductor, activista, referent cultural... Una de les personalitats mallorquines més destacades del segle XX i un dels escriptors en llengua catalana més selectes. En vida ja va rebre nombroses distincions i reconeixements per la tasca en múltiples fronts a favor de la nostra cultura, i ara, per a commemorar aquest quart de segle del decés, diverses institucions han organitzat actes d'homenatge que s'han duit a terme al llarg del 2018.

Fill d'una nissaga de militars va ser educat familiarment en castellà, però quan va arribar a l'edat adulta, influït per diverses amistats i pel sentit comú, s'abocà a l'ús privat i públic del català i a la tasca a favor d'aquesta llengua, com a escriptor i com a activista cultural. En la seva obra destaca la feina com a crític i historiador de la literatura catalana, sobretot amb relació a les Illes Balears, i com a poeta (té vuit reculls de poesia) i traductor (sobretot d'autors gallecs i portuguesos). Va col·laborar amb Francesc de B. Moll, presidí l'Obra Cultural Balear, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i la Federació Llull, va ser membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans... I sempre el recordarem, a la plaça Major de Palma, el 29 d'octubre de 1977, llegint el manifest unitari en la manifestació per l'estatut d'autonomia, la primera gran mobilització a favor de l'autogovern.

En diverses ocasions va participar en actes organitzats a Porreres (conferències, presentacions de llibres...), però a part d'això i de l'amistat que tenia amb persones del nostre poble, hi ha un fet curiós que el lliga amb la vila: de petit va tenir una dida porrerenca, que nomia Agnès. És la jove de la foto, feta a la fira del Ram, en què apareix al costat d'un emocionat i sorprès Llompart, que encara no devia haver complit dos anys.

Llompart, a Vocabulari privat li dedica un capítol (el 3) i entre altres coses en diu aquestes emotives paraules:

«[...] ja en un territori [de la memòria] una mica esborradís, s'endevina una silueta sense rostre, esvelta i harmoniosa, falda llarga, davantal de cànyom, mocador de pagesa i, pel cap, aquella versió reduïda, ja quasi només simbòlica, del rebosillo, que les dones de la part forana encara duien a la Mallorca dels anys vint. Era de Porreres, es deia Agnès i em feia de teta. [...] Qui era Agnès? Com era Agnès? [...] D'ella, del seu destí, de la seva peripècia feliç o tristíssima, no n'he sabut mai res. Va morir jove i fadrina, o potser gran i voltada de fillada? Tal volta encara viu, jaia ajupida, peu-rossec pel carrer del poble? No en sé res, no en sabré mai res. Només la finor d'un perfil, la bellesa difuminada d'un rostre llunyà. Però, sobretot, unes dents blanquíssimes, desvelades pel somrís, i uns braços estesos cap a mi. Sé cert que quan arribi al meu punt final, vull dir l'hora de pagar el deute de natura, retrobaré aquell mig riure càndid, aquells braços agomboladors, cap als quals correré, passa tentinejant, i dins els quals m'adormiré per sempre» (p. 15-17).

Només en sabem això, de n'Agnès: el nom i que era de Porreres, però també tenim aquesta foto de 1926 o 1927, i amb la foto podem pensar que degué néixer entre el 1900 i el 1913 (aleshores devia tenir entre 27 i 14 anys). Estaria bé que si qualcú la pot identificar ho digués als encarregats del Llum d'Oli i així podríem posar nom complet a la teta d'en Josep M. Llompart. Seria una mena d'homenatge a aquesta dona que tan bon record va deixar en el poeta.