A DUES MANS: UN REPÀS A LES PUBLICACIONS LOCALS DE LA VILA DE PORRERES

Autors: Catalina Maria Garí Blanch i Bartomeu Garí Salleras; publicat a la secció "Especial 40 anys Llum d'Oli" del Llum d'Oli número 156, de desembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-156/

Quaranta anys de servei a la cultura, a la llengua, a la història, a la tradició... El Llum d’Oli, creiem que ho podem dir així, és la revista local amb més trajectòria de la vila i amb aquest número podem dir que compleix el seu quaranta aniversari, una data que a tots nosaltres ens plau festejar, una data que continua avalant la importància que ha pres aquesta publicació al llarg dels anys.

És cert que cal alabar la revista, però també és cert que mai no està de més saber d’on venim i cap a on va la publicació local porrerenca. Per aquest fet i en el marc d’aquesta fita tan assenyalada, hem cregut oportú realitzar un repàs a totes les publicacions que hi ha hagut al nostre poble, per així fer memòria dels primers periòdics i de la continuació que ha tengut la informació local de Porreres.

Per a començar doncs aquesta tasca, cal remuntar-nos a la Segona República, que, a més del naixement de nombroses associacions, a Porreres durant aquest període, es fundaren dos quinzenals. Parlam dels diaris Porreras i La Voz de Porreras. Ambdues publicacions són una font indispensable pel coneixement de la realitat social, política i cultural de Porreres entre els anys 1933 i 1936. La primera va néixer el mes de maig de 1933. Tenia la redacció i els tallers al carrer Nou, mentre que l’administració es localitzava al carrer Teja, actual carrer del Rector Llompart. El promotor, director i propietari era Miquel Rosselló Andreu Escolà qui, a la vegada, posseïa la impremta on s’editava el periòdic. La segona publicació va veure el carrer per primera vegada el 6 d’abril de 1935. Era La Voz de Porreras. Els seus promotors foren el mestre d’escola Miquel Ximelis Bisquerra Cotó i Sebastià Roig Bauçà Lluisó. L’orientació ideològica d’ambdues publicacions era diferent. El diari Porreras era de caire més conservador i moderat, mentre que La Voz de Porreras possiblement tingués un tarannà més progressista i més acostat a les idees d’esquerra. Cap de les dues, però, va sobreviure a la República i a l’infern de la Guerra, encara que La Voz de Porreras es va publicar fins a l’inici del conflicte. És important afegir que els seus fundadors, com la major part dels col·laboradors de la publicació, varen patir els afectes de la repressió.

Quinze anys després del final de la Guerra, el 1954, surt el full parroquial Semilla que fou fundat per l’ecònom Gabriel Adrover. La intenció d’aquest senzill mitjà de comunicació era fer arribar a tot el poble algunes notícies que passaven a Porreres, encara que amb un caire molt oficial i la majoria de vegades religiós, tot i que en algues ocasions hi trobam notícies sobre actes socials i culturals.

El 22 de juny de 1971, es constitueix l’Agrupació Cultural, de la qual va ser elegit primer president Joan Verger que, posteriorment, el maig de 1972, seria elegit vicepresident de l’Obra Cultural Balear. Uns mesos més tard alguns socis de la recent estrenada Agrupació Cultural de Porreres, encapçalats per Guillem Llinàs Barceló, varen treure al carrer la revista Envant o Enrera. Aquesta publicació reflectia quins eren els anhels i les preocupacions de la gent més progressista que envoltava l’entitat cultural porrerenca. De la publicació en sortiren únicament 4 números que es guarden zelosament a l’arxiu de l’Agrupació. Com explica Bernat Bauçà Garau a "Porreres, noves fites polítiques i culturals (1970-1995)" els articles que apareixen a la revista –escrits en moltes ocasions per Guillem Llinàs i Maria Barceló Crespí– estaven carregats de comentaris en to irònic i a la vegada reivindicatiu, amb ànsies de canvi davant la situació d’indiferència política, social i cultural que vivia el poble de Porreres.

Anys després, el 23 de desembre de 1978, sortí per primera vegada la revista Llum d’Oli. A la seva primera entrega va fer un homenatge al desaparegut La Voz de Porreras, també feia una crida per a la normalització lingüística i defensava l’ús del català a les escoles i als mitjans de comunicació. Tot i que d’això fa 40 anys, les peticions i reivindicacions d’aquells primers socis que fundaren la revista encara són ben presents. Volia ser un llum després d’anys i anys de molta foscor.

El Llum d’Oli no va ser la darrera publicació periòdica que sorgí, l’any 1989 va néixer la publicació Foganya, una revista d’informació i de cultura editada pel Grup Foganya de Porreres. La direcció anà a càrrec de Jaume Rosselló Verger Güia, una persona que marcà l’esdevenir cultural de Porreres dels anys 80-90, perquè, com molt bé expliquen Jaume Rosselló i Llúcia Salleras a les Actes de les VI Jornades d’Estudis Locals de Porreres «Jaume Rosselló fou una persona que visqué per a crear constantment». Malauradament, però, la seva trajectòria acabà el mes de desembre de 1993 amb el número 25.

En definitiva i com heu pogut veure, Porreres sempre ha estat un poble actiu i moltes han estat i són les agrupacions que vetllen per a la llengua, la cultura i la història del poble. Mostra d’això ho són totes les publicacions periòdiques aquí esmentades. Que l’ànsia de deixar constància del dia a dia de la nostra vila mai no defalleixi.