CICLISME EN BLANC I NEGRE (I)
Francesc Melià Barceló; publicat a la secció "Notes Històriques" del Llum d'Oli número 149, de març de 2017. Pots llegir tot el número al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-149/
Una fotografia esgrogueïda. La plaça de la Vila atapeïda de gent que envolta uns ciclistes que, aixecats en equilibri damunt dels pedals, són sostinguts per uns col·laboradors espontanis, orgullosos de poder-ho fer. La carrera és a punt de començar. Són els anys quaranta. Anys d’efervescència del ciclisme mallorquí. Anys de curses a les voltadores o encarreteres de terra, grava, clots i pols. De valents amb pocs mitjans i poca protecció brunint damunt dues rodes mentre des de les voreres els aplaudien i animaven una tropa molt significativa de seguidors. Els nins -la majoria sense poder permetre’s tenir una bicicleta- jugaven a ser ciclistes, identificant-se amb els ídols del moment. D’entre aquells corredors, un porrerenc: Mateu Coll Bover, de malnom Taleca, que havia nascut a Porreres a finals de l’any 1929 i de ben jove se sentí atret per la bicicleta. Aquella il·lusió el va dur a competir i a fer-se un lloc en la història del ciclisme.
En Coll Bover –així era conegut arreu de l’illa– va tenir una presència destacable des de principis dels anys quaranta i fins els primers anys de la dels cinquanta.1 Encetada la dècada, ja el tenim prenent part en diverses competicions: l’any 1940 va aconseguir la novena posició en el Campionat de Balears en ruta; el 1942 va obtenir el 8è lloc en el Gran premi de Campos i prengué part del conegut com a Circuito Comercio.
Un any més tard (7 de març 1943) el Comitè Regional de la Unión Velocipédica Española2 i l’entitat Veloz Sport Balear3 organitzaren una competició que tenia com a atractiu reunir l’elit del ciclisme mallorquí, el “Criterium de Ases Mallorquines”.4 Entre ells hi trobam en Taleca al qual, en el cartell anunciador se’l qualifica d’aquesta manera: “De cada dia se afianza más y más entre los noveles el corredor de Porreras, con voluntad y tesón”. El fet d'incloure'l en aquesta selecció ens pot donar a entendre el paper que jugava en el panorama ciclista, en la qual assolí un meritori 4t lloc.
És a partir de la segona meitat de la dècada, quan la seva carrera esportiva s’afiança. En els anys 1946, 1947 i 1948 prengué part de la Volta Ciclista a Mallorca, sempre com a corredor independent i classificant-se en les posicions número 20, 11 i 10, respectivament. Fora de Mallorca l’any 1947 prengué part en el Campionat de Terrassa (6a posició), en la Volta ciclista de la Regió Valenciana (11a posició), a la Volta Catalunya (24a posició) i la Volta a Burgos (la qual va haver d’abandonar). Un any més tard prenia part de la Volta Catalunya (19a posició) i corria la seva primera Volta a Espanya.
A la vegada participa activament en les competicions locals, tant de pista com de circuits urbans: Velòdrom de Tirador (1r lloc en les modalitats Americana i Australiana); en el Circuit Peña Montserrat-Campos (2n lloc) o en la carrera 100 quilòmetres del C.C. El Terreno (6a posició).
El 1949 assolia la segona posició del campionat de Balears en ruta i tornava a prendre part de la Volta a Catalunya. En el Gran Premi de Catalunya assolí la posició vint-i-dues i en l’intent de Rècord de Volta en el velòdrom de Mataró quedà en quarta posició. En aquell mateix velòdrom i amb l’algaidí Andreu Trobat quedaren classificats en 3a posició en la modalitat Americana d’una hora. Guanyà la modalitat Australiana de 15 voltes al seu poble natal; la tercera posició en l’Americana a 150 voltes amb el campaner Abraham i el segon lloc de l’Americana a 250 voltes al velòdrom de Tirador (amb Andreu Trobat).
L’any 1950 participà altra vegada en la Volta a Espanya. La seva participació va ser prou interessant, aconseguint quedar dins els 10 primers en diferents etapes i finalitzant en la posició vint-i-una.5 També va prendre part de la Volta a Catalunya.
Encetats els anys 1950, les notícies del ciclista porrerenc van disminuint progressivament. El 1952 corre de nou la volta a Mallorca (11a posició) aconseguint guanyar la primera etapa (Palma-Manacor) i el tercer lloc a la tercera.6 Igualment el trobem participant en les competicions de pista: 4t lloc a l’Americana amb Joan Mayol i 5è a l’Americana de 150 voltes amb M. Mas (velòdrom de Manacor).
Els dos darrers anys dels quals tenim constància són l’any 1953 i 1954. El darrer participà de nou a la Volta a Mallorca (22a posició), Volta Catalunya i en el Campionat d’Espanya darrera moto comercial al Velòdrom de Campos (on fou eliminat). Igualment, participà en diverses carreres com les de Porto Cristo (2n), Artà (4t), campionat de Balears de Fons en Pista-Velòdrom de Manacor (4t) i Porreres (4t). Segons consta, aquest darrer any formava part de l’equip R.C.D. Espanyol – G.A.C.7
Fou, doncs, una carrera esportiva intensa que els seus compatriotes seguien amb interès i els esperonava a seguir les seves passes. Fruit d’aquesta afició va crear-se l'any 1948 la Peña Ciclista Coll-Bover de Porreras. Es tractava d’una agrupació que tenia com a objectiu principal el foment de la pràctica de l’esport del ciclisme en totes les seves manifestacions. A la vegada pretenia celebrar reunions de socis en el seu local situat en l’actual cafè de sa Plaça. Els directius de l’entitat eren Bartomeu Servera Mora com a president, Rafel Coll Mascaró i Joan Mora Trobat com a secretari.
Amb molta seguretat el paper destacat del porrerenc en les carreres de l’època fou el detonant per a la creació d’aquesta entitat. Fixem-nos com en la instància adreçada a Governació per tal de constituir l’entitat ho podem constatar: “[…] Que desean constituir en unión con varios simpatizantes la “Peña Coll-Bover” para apoyar a los corredores ciclistas que tan brillantemente se lucieron en la pasada Vuelta Ciclista a Mallorca, es por lo que suplica tenga bien a conceder, previos los trámites que estime pertinentes, la constitución de dicha peña[…]”.8
Mateu Coll Bover, protagonista d’un fragment de la nostra història inconscientment oblidada. Prou conegut per la generació més gran però un gran desconegut per les joves. Com si una baula de la cadena s’hagués trencat. Sens dubte, cal posar en valor el paper rellevant que va desenvolupar dins el ciclisme de la postguerra. Aquella en què els nins, pels carrers, jugaven a ser, entre d’altres, en Coll Bover, un dels seus ídols.
1 Les informacions relatives al palmarès de Mateu Coll Bover provenen de GARCIA MARÍN, Jesus; PAMPÍN, Gonzalo: Historia del ciclismo en Mallorca. Ed. Miramar, Mallorca, 1991; VIDAL, Miquel; FLAQUER, Mateo: Ciclistas de Mallorca, publicat a www.mvidal.es .
2 La Unión Velocipédica Española nasqué a Madrid a finals del segle XIX i seria l’entitat que en un futur esdevindria la Federació Espanyola de Ciclisme.
3 Aquesta entitat aparegué a Ciutat el 1893 com a substitut de la Sociedad Velocipédica de Palma. L’any 1903 edificà el reconegut velòdrom de Tirador (1903) i de manera progressiva anà ampliant les seves instal·lacions. Des de la pròpia entitat s’impulsà la Unión Velocipédica Balear que l’any 1932 esdevingué la Federació Balear de Ciclisme.
4 Es tractava d’un circuit urbà dins Ciutat, de 2 quilòmetres, i amb la participació de 22 corredors seleccionats.
5 Mateu Coll Bover, classificat en 21a posició amb un temps final de 2h16'53" respecte el primer classificat.
6 GARCIA MARÍN, Jesus; PAMPÍN, Gonzalo: Historia del ciclismo en Mallorca, pàg. 208.
7 Informació del web www.sitiodelciclismo.net
8 ARM, Govern Civil, 1645/3058.