CICLISME EN BLANC I NEGRE (III)

Autor: Francesc Melià Barceló; publicat a la secció "Notes Històriques" del Llum d'Oli número 153, de març de 2018. Pots llegir tot el número al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-153/

Seguim desfent calça. I és que allò que havia de ser un senzill recordatori del món ciclista porrerenc  de la postguerra, ha esdevingut gairebé una sèrie per capítols. Nombroses informacions, comentaris i recomanacions ens hi empenyen.¹ Dediquem l’esforç d’avui a reconèixer en Miquel Mora Gornals (1936-2012), en Miquel de s’Avall, destacat esportista de finals dels anys 1950 i principis dels 1960.

Miquel Mora Gornals nasqué l’onze de setembre de 1936. La infantesa i la joventut les visqué a s’Avall (Ses Salines) on va iniciar les pedalades. En els diferents articles, llibres i recopilacions sobre el ciclisme se’l titlla de «corredor important en la seva època». Destacà de ben jove, i al llarg de la seva carrera va aconseguir un ressenyable palmarès, amb èxits molt destacables, especialment la participació amb victòria en diversos campionats d’Espanya de ciclisme en pista, així com l’excepcional experiència de prendre part en uns jocs olímpics (Roma, 1960).

Com la majoria dels corredors que hem conegut, a la vintena d’anys ja el trobam competint, sobretot en l’àmbit local.² Parlem dels anys 1955 i 1956, moments en què dedicava més temps a les competicions en ruta –tot i que a la llarga es mostrarà més actiu als velòdroms. L’any 1957 aconseguia un dels seus primers reconeixements com a component de la selecció balear de ciclisme; es proclamà campió d’Espanya per regions (en una selecció en la qual també prengueren part Jaume Alomar i Joan Vicens). El mateix any quedava tercer en el campionat de Balears de ciclisme en ruta.

Els dos anys següents, Mora hagué de complir amb «les obligacions militars”³ a Àfrica i solament el documentam en algunes carreres d’àmbit local l’any 1959. En canvi, l’any 1960 podríem dir que és el de l’eclosió, el moment en què apareix amb molta força en el panorama esportiu i el de la consolidació en l’elit durant uns quants anys. Especialment important fou la participació en diferents proves de ciclisme en pista de les quals cal destacar la de persecució, tant a nivell individual com en la d’equips. En aquesta darrera es proclamà campió a Madrid amb l’equip de Balears, mentre que a nivell individual va aconseguir la medalla de plata d’Espanya i la de Balears. També competia en altres modalitats com la puntuació (va assolir un 2n lloc en el campionat d’Espanya), fons en pista (2n d’Espanya) o l’americana, entre d’altres. A més, continuava present en les competicions de ruta a Mallorca (Volta a Mallorca, 14è classificat) i també fora, com el cas de Catalunya (Cinturó de Catalunya, 13è classificat).

La solidesa mostrada durant aquell any de 1960 el catapultà cap a les olimpíades de Roma. Fou convocat com a membre de l’equip de ciclisme en pista en el qual destacava el gran nombre de mallorquins, la qual cosa testimonia el potencial dels esportistes illencs. L’acompayaven Miquel Martorell Pou (Lloseta), Francesc Tortella Rabassa (Sineu), Pere Gayà Capó (Ciutat) i Jordi Nicolau Morlà (Vilafranca).⁴

El nostre protagonista va córrer la prova de persecució per equips (4.000 metres). Completaven el combinat José Maria Erradonea Urtizberea, Francesc Tortella i Miquel Martorell. La prova tingué lloc al velòdrom olímpic entre els dies 27 i 29 d’agost. L’equip espanyol prengué part en la primera ronda amb 19 equips, dels quals solament 8 passaren a quarts de final. Obtingueren un temps de 4'44"87 centèsimes que resultà insuficient per passar ronda. El podi final el formaren Itàlia, Alemanya i la Unió Soviètica respectivament.⁵

A partir d’aquell moment, Miquel Mora va convertir-se en professional. Durant aquells anys va militar professionalment de manera individual (1961), amb l’equip C.C. Barcelonès – EMI (1962), amb l’Hoteles de Mallorca (1963) i el 1964, de nou, individualment.

En aquella època, el periodista esportiu Mestelrich l’havia batiat com «la locomotora humana de les pistes mallorquines». I és que, a més d’una colossal força i empenta, el nostre protagonista no passava desapercebut amb la seva destacable envergadura (uns 80 quilograms de pes i una alçada de metre amb setanta-cinc centímetres). A la revista Mallorca Deportiva ens ho il·lustren amb aquestes paraules:

«Encorvado sobre el manillar, la mirada fija hacia adelante, y en las piernas un movimiento uniforme y constante. Al pasar parece estremecerse la pista. Es una ilusión pasajera pero por unos momentos nos hace pensar que de veras el cemento de la pista tembló por el paso de su bicicleta».⁶

Pel que fa la seva personalitat, diferents cròniques i entrevistes es refereixen a ell com un home senzill, de mirada franca, paraules sinceres i modest.⁷ Com a curiositat, segons una llegenda –no contrastada i poc probable–  aquell homenàsseguia una dieta a base de tres pollastres diaris. D’aquí que el periodista s’hi referís com «un As de la bicicleta y de comer pollos».⁸

Els èxits més destacats dels anys de professionalitat els trobem a la pista: campió d’Espanya de persecució l’any 1961 i 1962 i medalla de plata el 1963; medalla de bronze en els campionats d’Espanya de persecució per a professionals els anys 1962 i 1964. També pren part dels Sis Dies de Madrid de 1961, assolint un 12è lloc.

Mentrestant, continuava corrent en les competicions locals, en els principals velòdroms i circuits urbans, que compaginava amb algunes curses per etapes a la península (Volta a Catalunya, 1962; Volta a Andalusia, 1963; Volta a Llevant, 1963). Les informacions van minvant a partir d’aquell moment i tot apunta que el darrer any de plena activitat competitiva fou el de 1964.

Serveixin, doncs, aquestes notes per refrescar la memòria d’un altre dels nostres ciclistes. Donem valor a les seves vides, als seus esforços i els seus èxits esportius. Ells foren la generació del ciclisme en blanc i negre, l’exemple més proper per les futures generacions de ciclistes porrerencs, els quals ja podem resseguir en les fotografies en color.

1La present col·laboració neix de les informacions i de la suggerència de Miquel Bover Julià Martí.

2La majoria d’informació sobre la participació i el palmarès del ciclisme prové de Vidal, Miquel; Flaquer, Mateu: Ciclistas de Mallorca; Vidal, Miquel: Miquel Nadal Comas, “Minaco”, ambdos extrets del web www.mvidal.es.

3El Mundo Deportivo, 28 d’agost de 1961, pàg. 5.

4Vidal, Miquel; Flaquer, Mateu: Ciclistas de Mallorca, publicat al web www.mvidal.es.

5Informació extreta del web www.sports-reference.com/olympics/summer/1960/CYC

6“El campesino campeón: Miguel Mora”, Mallorca Deportiva, 1 de juliol de 1961.

7“El campesino campeón: Miguel Mora”, Mallorca Deportiva, 1 de juliol de 1961.

8“El campesino campeón: Miguel Mora”, Mallorca Deportiva, 1 de juliol de 1961.