LA FILHARMÒNICA RECUPERA ELS ANTICS HELICONS
Autors: Petra Picó Ximelis i Gabriel Martorell Lliteres; publicat a la secció "Reportatge" del Llum d'Oli número 154, de juny de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-154/
Ens acostam a les festes de Sant Roc i la Filharmònica recupera una de les parelles d'instruments més estimades i recordades de la banda, els helicons. Recordades sobretot, ja que la seva presència no passava desapercebuda en cap de les desfilades de la formació fetes des de principis del 1900 i oblidades ara fa més de 30 anys. És per això que un grup de músics han posat fil a l’agulla i, gràcies a l’ajut dels socis de la filharmònica, han convertit en una realitat la recuperació dels antics instruments.
L’helicó és un instrument de vent metall de grans dimensions, forma part de la família de les tubes i la seva característica principal és que l’instrumentista es troba envoltat per l’instrument. A dia d’avui han estat substituïts per les tubes (instrument del mateix registre que l’helicó, però molt més versàtil, popular i còmode per l’instrumentista). De fet, poques bandes de música de Mallorca segueixen desfilant amb els helicons; llevat de Pollença, no hi ha record entre els músics que hi hagi cap altra banda que els estigui utilitzant dintre d’aquests darrers 10 anys o els tingui en actiu ara mateix.
El motiu de per a què aquests instruments poc a poc anaren desapareixent és divers, creim que majoritàriament es deu al fet que la major part del repertori és per a tuba i la forma de l’instrument no ajuda a poder tocar d’assegut d’una manera còmode o més natural per a concerts. Per altra banda, sí que són una millor opció que la tuba en les desfilades, ja que l’orientació de la campana és a l’eix horitzontal i, per aquest fet, augmenta així la seva sonoritat en comparació amb la tuba, la campana de la qual és totalment vertical. També cal dir que els fabricants a poc a poc l’han anat eliminant de les seves carteres d’instruments i el més semblant que hi trobam és la seva evolució, el sousàfon. El sousàfon és, a dia d’avui, típic en formacions de bandes de música americanes, sobretot en desfilades del país nord-americà, però a diferència de l’helicó, la seva campana fa dos girs peculiars d’aproximadament uns 45 graus, per tal d’orientar la campana frontalment, en la mateixa direcció que el músic avança.
Si es fa un recorregut per les imatges antigues de la banda, un se n’adona que els helicons són uns instruments presents en pràcticament totes les formacions musicals. La primera fotografia de la banda data de principis del segle xx, concretament, l’any 1915, al lloc sagrat, i ja hi apareix un helicó. A partir d’aquí fins al 1987, en qualsevol fotografia hi trobam un o dos músics tocant els helicons.1
L'últim que va tocar l’helicó com a instrument propi fou Gabriel Mas Ferrer cap a l’any 1987. Segurament ell és un dels que durant més temps van tocar l’helicó com a instrument propi. De fet, alguns dels músics més majors només l’han vist tocant aquest instrument. A part de Gabriel Mas Ferrer, hi ha constància que foren tocats per altres antics músics de l’entitat, entre ells –ordenats de més antics a més recents–: Josep Cremo, Antoni Picornell Melià Vila, Gabriel Mas Ferrer del molí d’en Mas, Jaume Barceló Barceló Fama i Joan Picornell Manresa Vila. Els músics que possiblement tocaren els helicons, però que no hi ha documentació o fotos que ho puguin demostrar foren Bartomeu Vaquer Julià Picarola i Sebastià Noguera, ambdós, com els altres abans llistats, formaven part de la «part greu» –tal i com es coneixen a la banda els músics que toquen la tuba o baix– i, segurament, en algun moment puntual van posar-se l’helicó damunt la seva esquena. També és bastant possible que hi hagi algun altre músic que ha tocat els helicons de forma molt puntual.2
Al voltant dels anys 30, els músics que tocaven l’helicó eren Josep Cremo i, segurament, Bartomeu Vaquer. En els anys 40, aquests passaren a Antoni Picornell, Gabriel Mas Ferrer i Sebastià Noguera. Més endavant, cap als anys 50, s’hi va afegir Jaume Barceló i al voltant dels anys 70 s’hi afegí també Joan Picornell. En tots aquests períodes no està clar quin músic tocava el segon helicó; Gabriel Mas era fix amb l’instrument i, segurament, si s’havia de tocar el segon helicó ho adaptaven segons les necessitats. Als anys 70, la banda va comprar al manco un baix i apareixen els dos helicons (Joan Picornell i Gabriel Mas) i un baix (Jaume Barceló). Finalment, als anys 80, només va quedar un helicó en actiu, que sempre era tocat per Gabriel Mas, fins que va deixar la banda cap a l’any 1987. En la fotografia inferior de la celebració del 25è aniversari de la construcció de la carretera de Monti-sion podem veure Gabriel Mas i Joan Picornell tocant els dos helicons.3
Els dos músics encarregats de la seva reaparició seran Tomeu Mora Mesquida i Francesca Nicolau Ribot i ens transmeten la seva il·lusió i ganes de recuperar-los. De fet, els dos tubes de la banda sempre han vist en els helicons una motivació afegida per recuperar-los i poder-los tocar algun dia. Ells dos, juntament amb Cristòfol Barceló Amengual, s’han encarregat de fer-los nets i tenir-los a punt per al proper Sant Roc.
A part d'agrair la feina realitzada per Tomeu Mesquida, Francesca Nicolau i Cristòfol Barceló, també es vol agrair la motivació expressada per molts dels músics més majors de la banda, la il·lusió de molts dels músics per recuperar instruments antics, juntes directives i el tècnic de reparació d'instruments que va portar la reparació d’aquests. Gràcies a tots ells es van poder arreglar el helicons i aquest Sant Roc seran els protagonistes de la banda. Uns agraïments especials han de ser també per a Cristòfol Font Cerdà que, a part de col·laborar amb aquest article amb la recerca d’informació, ha estat una de les persones més actives en aportar informació per facilitar-ne la recuperació. I també, molt especialment, volem donar les gràcies als socis protectors de la Filharmònica Porrerenca que, amb el seu ajut desinteressat, ens possibiliten el fet de poder mantenir i conservar el patrimoni de la Filharmònica. Gràcies a tots!
Ens veiem a les properes festes de Sant Roc amb els helicons! Esperam que ens puguin acompanyar durant molts més anys!
1Veure fotografies.
2Informació extreta del llibre La Filharmònica Porrerenca. Estudi històric 1856-2006. de M. Barceló, F. Melià, M. Nicolau i J. Ballester; el llibre Porreres, desfilades de dia, afusellaments de nit de B. Garí i una entrevista amb Joan Picornell Manresa i Josep Font Juan, antics músics de la Filharmònica Porrerenca.
3Ibídem.