LA UNIÓ ESPORTIVA PORRERES A TERCERA NACIONAL (1977-2017)
Autor: Bartomeu Garí Salleras; publicat a la secció "Esports" del Llum d'Oli número 152, de desembre de 2017. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-152/
Enguany es compleix el 40è aniversari de l’apoteòsic ascens del club de futbol Unió Esportiva Porreres a la Tercera divisió nacional. El camí cap a la categoria de bronze del futbol espanyol va començar l’estiu de 1971 quan l’empresari i director de la Filharmònica Porrerenca, Jordi Rosselló Lliteras Güia, al capdavant d’una directiva conformada per Antoni Sastre Xerino, Antoni Mestres Vila, Sebastià Alcina Cordellina, Ferran Ribas Metge Ribas, Pau Veny Delobre, Antoni Sastre Poo, els germans Miquel i Guillem Ballester Colometa, Guillem Juan, Jaume Nicolau Frarí, Joan Gornals de sa benzinera, Benet Palerm, Francesc Segura Llauner, Joan Frau Xano, Jaume Ferrà, entre anys, va agafar les regnes del club.
En aquells instants l’entitat militava a la Segona Regional del futbol mallorquí. Ben aviat arribaren els primers èxits. La temporada 1973-74, l’equip entrenat per Tolo Riera es va proclamar campió de primera regional sense perdre cap partit. La UE Porreres va disputar 28 partits, dels quals en guanyà 18 i n'empatà 10. Fou un fet històric al futbol balear que ben aviat va quedar eclipsat per l’ascens històric –la temporada 1976-77– del Porreres a Divisió Nacional, un fet realment mai pensat, atès que alguns clubs que militaven a la categoria eren semi professionals (Mestalla, Villareal, Crevillent, Cartagena, Almansa).
L’equip va acabar la lliga regular de Preferent en segona posició a dos punts del CD Margaritense. Per aquest motiu, va jugar la fase final de Mallorca i quedà una altra vegada en segon lloc, fet que va provocar la disputa de la promoció d’ascens contra el club guipuscoà, Touring d’Errentería. Després d’un tempestuós i llarg trajecte que encara avui es recordat per alguns dels assistents, es va celebrar –el 19 de juny de 1977– el partit d’anada al camp de Fanderia. Aquell capvespre, la UE Porreres dirigida per José Martínez Zubieta fou derrotada per l’equip d’Errentería –que havia omplert d’aigua i fang el terreny de joc– per un contundent 3-0.
La tornada es disputà el 26 de juny al camp de n’Hereveta, que estava ple a vessar. La Unió Esportiva formada per Forteza, Sevilla, Hinarejos, Ballester, Carrió, Torrado, Morlà, Perelló, Vidal, Bienvenido i Valero va derrotar per un contundent 5-0 l’equip donostiarra, amb gols de Bienvenido (2), Perelló, Morlà i Valero. Així s'assolí l’ascens a categoria nacional. L’ambient, l’alegria i la festa fou indescriptible.
Hores després de la gran victòria, jugadors i directiva pujaren a la balconada de l’Ajuntament, on foren ovacionats pel públic assistent. Més tard, els propietaris del bar Can Toni de son Oms convidaren a sopar als membres de la plantilla i als clients. Fou una fita mai vista a Porreres. És important destacar que un any abans la temporada 1975-76 l’equip aleví entrenat per Tolo Taberner havia aconseguit el títol de campions de Balears quan derrotà per penals a l’Olímpic de Manacor. El partit es va disputar a l’estadi Lluís Sitjar com a teloners de la final del torneig Ciutat de Palma que disputà el Barça de Johann Cruyff.
Des de la revista LLUM D'OLI hem volgut fer memòria i recordar algunes de les importants gestes futboleres de Porreres i al mateix temps encoratjar el club de futbol actual a assolir nous èxits esportius. Endavant UE Porreres.