LES CAPELLETES

Autora: Joana Mora Cerdà; publicat a la secció "Notes històriques" del Llum d'Oli número 155, de setembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-155/

Què en sabem de les popularment anomenades capelletes? Què se n'ha fet d'elles? La curiositat m'ha duit a la recerca d'informació a través de testimonis orals i escrits d’aquestes caixetes de fusta amb imatges religioses a l’interior. Aquest senzill article vol ser un tast del tema en qüestió.

Fins fa pocs anys, la majoria de llars porrerenques acollien una capelleta que, de manera itinerant, recorria bona part del poble. Tot plegat constituïa una mostra de religiositat popular impulsada des de la parròquia amb una persona que coordinava i organitzava el circuits.

Les capelletes domiciliàries urbanes d’ús etnogràfic-religiós varen sorgir a finals del segle XIX–almenys dins l’àmbit de la cultura catalana. Sembla que l’objectiu era que els membres de la família resessin algunes oracions davant la capelleta; o sigui, eren un bon instrument per a potenciar la devoció popular i, alhora, recaptar alguna almoina per a l’església parroquial. Val a dir que la capelleta té una mena de forat on es depositaven les monedes.¹

De capelletes n’hi havia diverses, cadascuna amb el seu propi recorregut i amb advocacions diferents. La més popular era la de la Sagrada Família. La capelleta pernoctava una nit a la casa que li corresponia per, després, continuar el camí cap a la casa següent. Darrera cada capelleta hi havia un cartell que explicava l’ordre a seguir, casa per casa, amb el nom i l’adreça. Com a curiositat, cal remarcar que el nom que figurava gairebé sempre era el de la madona de la casa.

Avui se’n conserven poques, una mitja dotzena, si no en surt alguna altra. La major part ha desaparegut.

Antònia Mas Mora, una de les poques persones que figura a l'itinerari de la capelleta de la Sagrada Família li resa la següent oració: Jesús, Josep i Maria estau sempre amb la nostra companyia i llavors posa un moneda al calaixet de les almoines de la mateixa capelleta i segueix el recorregut.

Sens dubte, aquest tema ofereix possibilitats de ser investigat amb més profunditat, potser properament es pugui recollir més informació i donar-la a conèixer. Des d’aquesta pàgina deman col·laboració a totes aquelles persones que tenguin informació i records d’aquesta devoció popular, agrairia que si algú coneix informació es posi en contacte amb mi. D’entrada, gràcies.

1LLOMPART, Gabriel: Petita història de les capelletes ambulants a Mallorca, Palma, 1986