EN RECORD DE TOMÀS MARTÍNEZ MIRÓ (1954-2024)

Aquesta setmana hem rebut amb sorpresa la notícia de la defunció de Tomàs Martínez Miró (Porreres, 1954). I és que el desembre de 2022, fa poc més d’un any i en el marc de les festes de Nadal, en Tomàs presentava amb l’entusiasme i l’energia que el caracteritzava, el seu darrer llibre Cada cosa a son temps i per Nadal, neules (Adia Edicions, 2022), centrat en la tradició mallorquina de fer i penjar neules. Un porrerenc que l’hem sentit i el sentirem sempre vinculat a la nostra associació, amb qui compartim interessos, inquietuds i desitjos. Serveixin aquestes paraules com a homenatge.

Aquests dies hem sentit a parlar de la seva vida i les accions que l’han definit com un “homenot de la terra”, d’aquells que resulten imprescindibles i necessaris. I és que la defensa de la nació, la cultura i la llengua del poble fou un dels seus cavalls de batalla des dels seus inicis fins als darrers moments.

Al llarg de la seva carrera en Tomàs ha estat mestre (diplomat en magisteri, 1974) i des d’aquesta posició va participar en els moviments de renovació pedagògica. Fou mestre d’infants, d’adults i també “mestre de mestres” des de l’Escola de Mitjans Didàctics i la revista Pissarra, ambdues vinculades al sindicat STEI.

Per què en Tomàs, a més, va ser un membre actiu i destacat del sindicat STEI, en el qual va ocupar diferents càrrecs i responsabilitats. La seva vida política està relacionada amb el nacionalisme, sobretot amb el partit PSM-Entesa al qual es va incorporar als anys 1990. Des d’aquest partit va tenir l’oportunitat de formar part d’allò que anomenem “primera fila” de la política, exercint com a cap de gabinet del conseller de Cultura i Educació, Damià Pons. Durant el seu mandat (1999-2003) es decidí la creació de l’IES Porreres i volem remarcar la implicació d’en Tomàs per aconseguir-ho, juntament amb la resta d’actius polítics i socials porrerencs que ho reclamaven des de feia anys.

Recordam, també, en Tomàs com a investigador i divulgador de la cultura popular. Els seus estudis i publicacions sobre llegendes, sobre el calendari folklòric i pagès, sobre les rondalles, gloses o l’obra mencionada anteriorment sobre les neules seran un dels seus llegats.

Dins d’aquesta polifacètica vida no podem deixar d’esmentar la seva participació en diverses iniciatives, com l’Associació per el Foment de l’Agricultura Ecològica o del grup Arpellots Havaneres Band. A més, recordem també que en Tomàs fou president de la delegació de l’OCB a Sant Llorenç des Cardessar, municipi on residia. Un exemple més del seu activisme social per a la defensa de la cultura pròpia.

Per acabar volem fer arribar a la seva família i amics el condol per la pèrdua. Que la terra li sigui lleu.