Autor: Miquel Tomàs Burguera; publicat a la secció "Sempre fa bon temps" del Llum d'Oli número 157, de març de 2019. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-157/
En els darrers temps el canvi climàtic s’ha convertit en un tema de preocupació, especialment per a determinats sectors de la societat. Al mateix temps, hi ha sectors que en neguen l’existència o que simplement confien que les millores tecnològiques i científiques seran suficients per adaptar-nos a les condicions futures.
És cert que en moltes ocasions la comunicació associada al canvi climàtic no funciona correctament i es llancen missatges excessivament catastrofistes sobre processos que no estan lliures d’incertesa; així com també es té tendència a atribuir al canvi climàtic qualsevol fenomen extrem que succeeixi, quan la ciència que és capaç d’explicar aquestes atribucions és del tot menys senzilla. No de bades la correcta comunicació tant del canvi climàtic com de la climatologia en general és un dels grans reptes que té per afrontar la ciència climàtica avui en dia. En general, es tracta de processos que per ser entesos requereixen uns coneixements bàsics en estadística, fet que significa també que és necessari conviure amb la incertesa. I ni com a individus ni com a societat estam preparats per rebre missatges d’incertesa provinents de la ciència.
En un intent de simplificar el missatge que es transmet és molt habitual que quan es parla de clima es parli essencialment de temperatura mitjana o pluja mitjana, obviant així que un dels trets fonamentals per explicar el clima d’un indret concret és la variabilitat climàtica. Centrant-nos en la temperatura, la mitjana resulta ser, en el llarg termini, el valor més probable, mentre que la variabilitat climàtica la constituirien tot el rang de temperatures (per damunt i per davall de la mitjana) que resulta possible assolir i que són menys probables com més allunyats es troben de la mitjana. És a dir, el clima és en realitat la conjunció entre tots els valors que és possible assolir i la seva probabilitat. Així, assolir un valor de temperatura de 35°C al mes de juny és possible, però menys probable que assolir un valor de 30°C (Veure la imatge que acompanya el text).
Dit això, què entenem com a canvi climàtic? De manera simple, podríem definir com a canvi climàtic el procés pel qual es produeix un canvi en els valors que és possible assolir i/o canvis en la probabilitat associada en aquests valors. Dins el marc actual de canvi climàtic, ja fa anys que les anomalies càlides (temperatures per damunt la mitjana) es donen amb una freqüència superior a les anomalies fredes. Podríem dir, per tant, que a més d’haver-se produït un increment en la temperatura mitjana, s’ha produït també un increment en la probabilitat dels episodis calorosos. Significa això que els episodis freds ja no són possibles? Doncs no, simplement que la seva probabilitat d’ocurrència és menor.
Com evolucionarà el clima durant les properes dècades? Si m’ho permeteu, aquesta pregunta la intentaré contestar en un text posterior, ja que al missatge habitual que diu que la temperatura s’incrementarà m’agradaria afegir-hi alguns matisos vinculats amb les principals assumpcions que és necessari dur a terme per poder fer les projeccions de canvi climàtic i que, de manera habitual, els anomenats negacionistes fan servir per refusar aquestes projeccions.
