El desembre de 1978 neix la revista Llum d'Oli com a felicitació nadalenca de l'Agrupació Cultural als seus socis. La idea subjacent, però, era la d'informar de les activitats de l'entitat, i que fos una publicació breu però més elaborada i amb una periodicitat més constant que altres fulletons que s'havien fet anteriorment.
Neix gràcies a un grup de joves porrerencs interessats per la cultura i els valors progressistes que, en l'ambient de la transició cap a la democràcia, volien expressar-se i donar sortida a les seves inquietuds a través de l'Agrupació Cultural, necessitant un altaveu per a poder arribar a més gent.
El nom, Llum d'Oli, sorgeix d'aquesta necessitat del moment de donar "llum" a uns temps plens de foscor. Els seus responsables inicialment foren Rafel Ferrà Martorell i Maties Lladó Cerdà, ajudats per Joan Barceló Bauçà, Maria Barceló Crespí i Joan Melià Garí. Volien reprendre una tasca periodística i de plasmació de la realitat porrerenca en paper, que s'havia perdut des de feia dècades, en concret des de l'esclat de la Guerra Civil, quan el 1936 desapareixen les capçaleres Porreras i La Voz de Porreras. A poc a poc ho anaren aconseguint, i aquella felicitació nadalenca arribà a ser una publicació periòdica amb molta més informació que no només les activitats de l'Agrupació.
A dia d'avui hi ha un consell de redacció que l'encapçalen na Catalina Maria Garí Blanch (Porreres, 1993) graduada en filologia catalana i Sebastià Lliteres Lliteres (Porreres, 1993) graduat en història. Des de gener del 2017 coordinen la revista, que ara mateix ja duu més de 160 números editats des de 1978. És una revista trimestral, tot i que en altres èpoques de més bonança dels mitjans escrits es va arribar a la bimestralitat. En aquesta tasca, els coordinadors compten amb l'ajuda i consell de sis persones més, que des de gener del 2021 són: Marc Prieto Gornals (1992), Maria Antònia Nicolau Rosselló (1952), Catalina Garcia Garí (1973), Francesc Melià Barceló (1975), Cesca Roig Sampol (1973) i Gabriel Noguera Vich (1993)
El Llum d'Oli ha tengut diverses èpoques en què la revista no ha gaudit de la regularitat desitjable. Això sí, des de finals dels anys 90 ha sortit amb puntualitat cada dos o tres mesos. El funcionament és senzill: les portes són obertes a tothom qui vol participar, però la revista compta amb una trentena llarga de col·laboradors habituals, tot i que també moltes entitats del poble puntualment hi escriuen, així com altres persones. Els articles o col·laboracions poden venir tant de peticions dels coordinadors, com per voluntat pròpia. Es recullen cada tres mesos, es corregeixen lingüísticament i la maquetació va a càrrec de Gràfiques Llopis, on na Coloma sempre deixa la revista tal i com el Consell de Redacció la pensa. S'ha de dir que totes les col·laboracions són fruit de la bona voluntat de totes les persones que ho fan possible, i que tenen ganes de "fer poble".
Algunes fites destacables
Si pensam que el 2018 es van complir els 40 anys del Llum d'Oli, convendrem que no és fàcil destacar les fites de ni més ni menys que 40 anys de trajectòria. Però sí que podríem parlar del número 50 (1995), el número 100 (2004), el número 150 (2017) que com a números rodons sempre han estat exemplars especials i que amb la portada han volgut marcar tendència i esdevenir pàgines pel record, tot repassant trajectòries i persones que han passat per l'Agrupació i el Llum d'Oli. Però també s'han de destacar altres números, com per exemple el 62 (1997) monogràfic sobre el tren a Porreres, el 69 (1999) on es va fer un clam a l'erotisme des d'una perspectiva divertidíssima i molt creativa, demostrant la gran capacitat d'innovar i d'estar a l'avantguarda en moltes qüestions; i un llarg etcètera de números i fites transversals com són la lluita per la nostra llengua, per la conservació del patrimoni, per la democràcia i per l'educació pública...
La importància del Llum d'Oli i la seva funció social
Els mitjans locals són de vital importància per molts motius. Per esmentar-ne uns quants podríem parlar del foment de la cohesió social entre els diferents col·lectius del municipi, de la tasca de normalització lingüística i de defensa de la identitat pròpia, del sentit de poble que inculquen, de l'oportunitat que ofereixen per escriure per primera vegada a moltes persones del poble, de la feina col·lectiva que representa poder treure a la llum cada tres mesos una publicació on hi caben tantes coses...Però sobretot hauríem de destacar que representen un testimoni molt valuós de la realitat de cada moment històric, que queda reflectit en les pàgines de cada publicació amb temàtiques diverses i donant a conèixer persones, testimonis i realitats d'un món canviant que necessita poder expressar-se i ser llegit, davant realitats líquides i efímeres del món actual. El Llum d'Oli, gràcies a totes i cada una de les persones que han fet possible la seva existència, sempre ha intentat donar resposta a tot això.
