Autora: Joana Mora Cerdà; publicat a la secció "Entrevistes" del Llum d'Oli número 152, de desembre de 2017. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-152/

Per iniciativa de l’Ajuntament de Porreres i amb la col·laboració del Consell de Mallorca, el 2017 es va dur a terme una campanya per tal de netejar dos dels jaciments arqueològics més significatius del terme. Aquesta tasca realitzada durant el passat estiu s’ha d’entendre com la clau per a un posterior estudi científic tant del poblat del Pou Celat com del talaiot dels Pagos.

El dia 8 d’octubre l’Agrupació va organitzar una visita al Pou Celat on l’arqueòloga i coordinadora del projecte de neteja i condicionament dels jaciments del Pou Celat i dels Pagos, Noelia Munar, no va plànyer temps ni esforç per donar a conèixer la tasca realitzada. Hem cregut convenient que quedàs plasmada a les pàgines de la nostra revista una entrevista mantinguda amb ella.


Com i quan s’inicià el  projecte de neteja i condicionament dels jaciments arqueològics de Porreres?

El projecte de Neteja i adequació dels jaciments del Talaiòtic Final i Romans de Porreres, s’inicià arran de la proposta de l’Ajuntament de dur a terme la posada en valor del patrimoni arqueològic del municipi. A principis de l’any 2017 es van realitzar una sèrie de reunions en les quals l’Ajuntament i l’equip tècnic marcàrem els objectius de les intervencions i plantejàrem un projecte triennal per actuar als jaciments del Pou Celat i dels Pagos, per poder adequar les seves estructures a partir de la neteja de la vegetació i, a la vegada, dur a terme un estudi topogràfic dels elements defensius.

Quin organisme oficial  empara el projecte i quin paper ha jugat l’Ajuntament?

L’Ajuntament és l’organisme promotor, va ser qui es va posar en contacte amb nosaltres i qui ha aportat tot el material necessari per al desenvolupament de totes les intervencions. També va ser l’encarregat de fer gestions amb el propietari de la possessió dels Pagos i de tramitar tots els permisos corresponents. Concretament, volem fer esment de la funció principal que ha dut a terme el regidor de cultura, Gaspar Móra, qui en tot moment ha estat a la nostra disposició.

No obstant això, també he de mencionar altres aportacions com l’adjudicació d’una subvenció econòmica per part del Consell de Mallorca, que ha permès dur a terme les plantes i alçats topogràfics del poblat del Pou Celat, una anàlisi de l’estat de conservació dels elements patrimonials intervinguts, el pagament de les manutencions, etc.

Per què s’escullen aquests dos jaciments i no uns altres?

És cert que n’hi ha molts que són susceptibles d’una intervenció, ja sigui pel seu estat de conservació o per l’interès científic que presenten. Ara bé, l’elecció d’aquests dos indrets ve donada per una sèrie de condicionants: en primer lloc, el Pou Celat és l’únic jaciment arqueològic que ha estat excavat amb metodologia moderna amb anterioritat a la nostra intervenció. A més, part del poblat es troba dins sòl públic, fet que provoca una tramitació burocràtica més ràpida de tots els permisos. Així, des de l’inici teníem clar que seria un dels primers jaciments a intervenir.

En segon lloc, teníem clar que el projecte englobava el patrimoni arqueològic de Porreres en general i no només preteníem actuar a un jaciment. Podríem haver intervingut abans a jaciments com el talaiot de Baulenes, son Móra o son Redó, emperò no volíem que el projecte fos massa agosarat i centràrem la cronologia entre el període postalaiòtic i l’època romana. Amb aquest punt aclarit, teníem constància que dins la finca dels Pagos no només hi havia el talaiot documentat, sinó que en superfície es troben grans quantitats de fragments ceràmics que ens marquen una ocupació no només en el període talaiòtic i postalaiòtic, sinó també a l’època romana i posteriors. A més, el propietari dels Pagos ens facilità molt la tasca.

De totes maneres, no descartem actuacions de neteja i adequació en altres jaciments.

Qui planifica i organitza les tasques al poblat del Pou Celat i al talaiot dels Pagos?

La planificació ve donada pel projecte que es va redactar i, com marca la legislació, totes les feines han d’estar controlades per un arqueòleg que dirigeixi el projecte.

L’organització es va fer a partir de sospesar el nombre de persones que venien. Per exemple, es va iniciar la neteja del Pou Celat per l’interior de la murada, ja que resultava molt més fàcil anar des del nord cap al sud amb un grup gran de persones; mentre que un grup més reduït anava netejant les zones exteriors que donaven al camí.

En què consisteixen les tasques que es porten a terme? Qui ha integrat el grup?

La tasca principal era la neteja, ja que ambdós jaciments es trobaven totalment tapats de vegetació. Aquesta neteja permet deixar al descobert el subsòl i les restes arquitectòniques visibles, que possibiliten iniciar l’estudi dels jaciments.

Per altra banda, l’equip tècnic ha estat compost per la direcció formada per una arqueòloga (jo mateixa) i un restaurador (Bernat Font); un altre arqueòleg (Jaume Servera) encarregat de realitzar els alçats i un aparellador (Tomeu Tous) que dugué a terme totes les plantes. No obstant això, el grup que forma part del projecte és molt més ampli, ja que hem comptat amb un gran nombre de voluntaris (gent de Porreres, estudiants de la UIB, altres arqueòlegs...). Des d’aquí, agraïm profundament a tots i cadascun d’ells la seva tasca.

Ha sortit alguna peça o fragment de destacat interès? I materials d’èpoques posteriors?

Dins el projecte no es preveu la recollida de material, ni moviment de terres. Els fragments que hem pogut observar són aquells que es troben en el nivell superficial. Malgrat això, la neteja ens permet reafirmar la nostra hipòtesi inicial basada en què als dos jaciments hi va haver una perduració posterior a l’època talaiòtica.

Per exemple, a els Pagos trobem grans concentracions de ceràmica romana, però també medieval i moderna, fet que indica l’ús pràcticament continuat d’aquesta zona o entorn.

Està previst una fase d’estudi?

Com ja he indicat, no només hem dut a terme la neteja sinó que també s’han documentat topogràficament totes les estructures del Pou Celat per iniciar-se el seu estudi. No descartem que a campanyes futures es plantegi una intervenció basada en l’excavació d’alguna zona per poder comptar amb un ventall de dades més ample, per anar eixamplant el coneixement sobre el món indígena a les Balears.

Què pot aportar aquesta campanya d’actuació al coneixement de la prehistòria mallorquina?

L’objectiu d’aquesta documentació topogràfica és l’estudi de les estructures defensives per poder realitzar en un futur un estudi de poliorcètica, creant paral·lels amb altres elements similars a Balears i al Mediterrani.

A nivell local, creiem que el fet de dur a terme campanyes d’adequació a jaciments arqueològics serveix per posar en valor aquest tipus de patrimoni, per a que la societat porrerenca pugui gaudir de conèixer millor la seva cultura i la seva història.

La divulgació de la feina feta, potser un reclam per un turisme cultural?

La divulgació era un punt dels més importants a l’hora de dur a terme el projecte. Aquest punt es veu reflectit amb tots els actes que s’estan organitzant des de maig per a donar a conèixer a la societat la nostra tasca. Per això, hem realitzat una presentació del projecte, així com diferents excursions al jaciments.

A nivell turístic encara no hem programat cap activitat, però és cert que tots els elements patrimonials, ben treballats, poden ser un reclam de turisme cultural. En aquest sentit, el que caldria exposar és la possibilitat d’enllestir una senyalització dels jaciments arqueològics i la introducció d’aquests en algunes rutes.

Quina opinió et mereix el conjunt arqueològic del terme de Porreres?

A les darreres Jornades d’Estudis Locals, Jaume Cardell (tècnic en el departament de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca) i jo mateixa, exposàrem un estat de la qüestió sobre l’arqueologia a Porreres. Una de les conclusions era que el municipi  no és en absolut ni pobre, ni està mancat d’una tradició arqueològica. A partir de totes les aportacions publicades sobre el tema, podem dir que hi ha inventariats un total de quaranta-nou jaciments arqueològics de totes les èpoques culturals iniciant-se en la cultura pretalaiòtica, passant per la cultura talaiòtica, la postalaiòtica, la romana, etc.

És cert que les necessitats d’actuació en els jaciments són evidents, com les de gairebé tots els pobles de Mallorca. Així i tot, des d’aquí volem agrair que l’Ajuntament de Porreres vulgui encetar aquesta tasca per posar en valor un patrimoni que al cap i a la fi és de tots els porrerencs i de tots els mallorquins.