Autora: Caterina Gornals Miralles; publicat a la secció "Vena artística" del Llum d'Oli número 158, de juny de 2019. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-158/

N’Aina Nicolau Orell va néixer a Porreres l’any 1993. Va cursar els seus estudis obligatoris al CEIP Escola Nova i a l’IES Porreres, i va continuar l’etapa post obligatòria a l’IES Felanitx, on cursà el Batxillerat Tecnològic. Acabada aquesta etapa, va partir cap a Barcelona on va estudiar l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra, uns estudis totalment tècnics que proporcionen coneixements de física, matemàtiques, programació i intel·ligència artificial. Finalment, per acabar d’aprofundir en els seus estudis, va partir cap a Bournemouth on va cursar un màster d’animació per ordinador i efectes especials. Actualment viu i fa feina a Londres des de fa 2 anys i mig, i tot i que és una gran ciutat on tot va molt ràpid i hi ha molt de “trull”, n’està molt contenta. Allà és més fàcil trobar feina relacionada amb la seva formació, ja que hi ha moltes empreses del sector audiovisual.

Com va sorgir l’interès per l’enginyeria?

A casa, mon pare és enginyer industrial i ma mare física, per tant, el fet que ambdós tenguin estudis tècnics supòs que va ser el que em va estirar a mi cap en aquest costat. Per altra part, la tecnologia i els ordinadors sempre m’han cridat l’atenció i des dels 15 anys l’animació per ordinador estava dins els meus interessos. Així, l’enginyeria em permetia fer una cosa més general, per després poder-me especialitzar. D’aquesta manera m’ajudaria a entendre què fer i com actuar en diferents situacions, ajuda a pensar i et dona molts de recursos i opcions.

Entre la gran varietat d’enginyeries que hi ha, per què vares triar l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals?

Aquesta enginyeria dona una bona base tècnica i també es fan assignatures molt interessants enfocades a processament i anàlisi d’imatges, com per exemple reconeixement facial, que s’aconsegueix implementant uns algoritmes matemàtics amb llenguatge de programació. Així, podia obtenir la base que volia i alhora fer també assignatures del que m’interessava sobre imatge i vídeo.

Com veies el teu futur professional quan vares començar els estudis?

Jo ja volia fer feina en el món de l’animació 3D i els efectes especials, per això vaig cursar el màster. El que no sabia era exactament quin era el funcionament d’aquestes empreses ni com encaixar dins la gran diversitat d’opcions que hi ha.

Per què vares triar aquest màster?

Aquest màster em permetia tenir uns coneixements més específics, ens ensenyaven a utilitzar eines d’animació que després s’utilitzen a la indústria i apreníem a escriure els codis per desenvolupar les eines necessàries per crear simulacions i altres efectes especials.

On fas feina?

Just ara estic en un moment de canvi, però he fet feina durant 2 anys i mig a MPC (Moving Picture Company), una de les quatre grans empreses relacionades amb aquest món i la que va guanyar l’oscar pels millors efectes especials per la pel·lícula El llibre de la Selva. Quan acabes els estudis és més fàcil entrar a una gran empresa, ja que les més petites demanen experiència prèvia. Durant aquest temps he estat fent feina a la pel·lícula del Rei Lleó, que sortirà als cinemes a final de juliol. Una vegada acabada, jo vaig finalitzar el contracte, però ràpidament vaig començar a una altra empresa molt semblant, anomenada DNEG (Double Negative).

I ens pots explicar un poc quina feina fas?

És un poc mal d’explicar, però vaig començar al Departament d’Animació Tècnica com a artista fent la simulació de la roba per a la pel·lícula Alien Covenant. És a dir, teníem unes geometries estàtiques en forma de roba i amb una eina li aplicàvem dinàmiques per tal que semblés real. Acabada aquesta feina, vaig canviar al Departament de Software, on m’encarregava de crear les eines que els artistes necessiten per fer les diferents animacions o les arreglava si sortien alguns problemes quan es feia la simulació. Finalment, vaig tornar al primer departament per tocar més de prop el que veiem a les pantalles i vaig fer les simulacions de pèl i de plantes i algunes correccions de pell per la pel·lícula del Rei Lleó. Aquí com a artista el que es fa és modificar diferents paràmetres per aconseguir que el pèl dels animals es mogui com volem segons cada situació. Per exemple, podem fer que tengui aspecte de banyat o que es mogui molt per produir efecte de vent. Alhora, aprofitant el coneixement que jo tenia dels codis de les eines utilitzades, també ajudava quan alguna cosa fallava.

Esperaves fer aquesta feina?

Era realment la feina que volia i per això vaig fer el màster especialitzat en això, el que no esperava era arribar-hi tant aviat i menys a empreses que fan pel·lícules tan conegudes.

Què és el que més t’agrada de la feina?

Poder combinar les dues parts en què m’he format, la part més tècnica i la més artística. Faig la part artística, el que surt directament a la pel·lícula, però alhora puc exprimir el meu perfil tècnic, solucionant problemes o fent eines de simulació. Quan coneixes les dues parts és més fàcil per a la feina.

Vares fer la portada del número 156 d’aquesta revista, commemorativa dels 40 anys de la revista. Com va sorgir la idea?

Els coordinadors m’ho varen demanar directament i vaig dir que sí encantada, però després no sabia com partir. Tenia la idea de dibuixar diferents llums d’oli amb unes grans lletres, així que vaig cercar algunes referències per internet per poder-me inspirar a l’hora de fer la composició. Primer vaig fer els dibuixos dels diferents llums d’oli a mà, tots per separat, i els vaig passar a l’ordinador per poder fer el muntatge. Si ho fas per separat és més fàcil de moure i col·locar-ho com a un li agrada. Les lletres les vaig fer amb l’ordinador.

Poder viure des de dins l’experiència de l’empresa que ha guanyat un oscar i poder-lo tenir entre les mans va ser molt emotiu, tot i no haver format part de l’elaboració de la pel·lícula del Llibre de la Selva. El Rei Lleó és una excepció, ja que la majoria de vegades les empreses d’efectes especials només fan part del film, però en aquest cas està tota feta per l’empresa on n’Aina ha fet feina. És per això que hi ha molta il·lusió i unes grans expectatives posades per aconseguir un altre oscar, ja que han intentat millorar i fer una passa més perquè tots els detalls fossin encara més realistes.