Autora: Caterina Gornals Miralles; publicat a la secció "Vena artística" del Llum d'Oli número 152, de desembre de 2017. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-152/
En Biel Cortés Llauner o de Bàrbara-Art va néixer a Porreres el 1944. De petit va estudiar a can Toni des Misser, va seguir una educació pública, i va continuar els seus estudis a l’institut laboral de Felanitx fins els 15 anys, moment en què va deixar d’estudiar i es va iniciar en el món laboral, ja que la feina li cridava més l’atenció.
Va fer alguna altra feina abans de dedicar-se al món de la llauna?
No, ja vaig començar aquí al taller, on hi havia madò Aina que va ser qui me va ensenyar l’ofici. Al taller fèiem motlles, embuts, regadores, senalles de veremar, llauradors... tot de llauna.
I per què va triar l’ofici de llauner?
Era el negoci familiar. El meu pare i la meva mare ja treballaven aquí i jo vaig seguir el seu camí. D’això ja fa 58 anys.
Heu treballat amb altres materials, a més de la llauna?
Al principi només utilitzàvem llauna i zinc, però després vàrem començar a treballar amb l’aram, amb el qual vàrem fer cents i cents de poals. També afegírem el llautó per fer les làmpades i aplics, i ara utilitz l’acer inoxidable per elaborar els motlles i elements que s’utilitzen a la cuina.
Si ho recordeu, quin és el primer producte que féreu?
Al principi, com que no sabia començar i acabar una peça sencera jo tot sol, només feia voretes. Però sí que record perfectament que quan vàrem començar a fer feina amb l’aram un home ens va demanar un poal i li vaig fer jo. Al cap de poc temps molta gent ens comanava aquest tipus de poals i en vàrem fer centenars. Va ser per això que un dia vaig anar a xerrar amb ell i li vaig demanar si li podia canviar el seu per un de nou. Gràcies a això ara tenc el primer poal que vaig fer aquí.
Quins productes feis i quin és el “producte estrella” de Bàrbara-Art?
Actualment faig motlles per fer crespells, per fer panades, per guarnicions, per coques d’albercoc, pizzes... i làmpades i aplics de paret. Realment, es pot dir que els aplics són el producte que més venem a causa de la relació qualitat-preu, ja que les làmpades són més cares.
Sou Mestre Artesà Llauner, per tant, el procés d’elaboració d’una làmpada o aplic és el mateix que en els seus inicis?
Sí, exactament igual. Primer muntam l’estructura metàl·lica, ho soldam, després es pinta o es fa envellir, segons el resultat que volem aconseguir i, finalment, posam els vidres.
Heu vist canvis en les comandes i la quantitat de productes que produïu?
Sí, es nota molt. Actualment venem la meitat de fanals que en el 2008.
Vista aquesta disminució de la producció, com veieu el futur dels artesans?
La veritat és que molt complicat a causa de la industrialització dels productes, la facilitat per comprar via Internet... això afecta molt el petit comerç, però jo intentaré continuar uns anys més.
Heu tengut algun encàrrec de més rellevància o algun famós que hagi passat per la vostra botiga?
Sí, he tengut comandes de persones famoses com na Dolores Beltrán o na Rosario Nadal, per a qui vaig fer deu làmpades. Però relacionat amb gent famosa tenc una anècdota curiosa per afegir. Un dia va entrar a la botiga un home que em va demanar un piano i una caixa que tenia aquí i em va dir a veure si podia pagar amb un taló. Jo no em vaig fiar, perquè certament no sabia si aquell taló tendria fons i no el coneixia a ell, per això li vaig dir que amb un taló, no. Ell em va dir que primer anés a cobrar el taló i després li enviés el producte. Quan em va donar el taló era el guitarrista flamenc Paco de Lucía!
Finalment, heu elaborat alguna peça més important o alguna que no vos pensàveu mai fer?
Una peça molt important per a mi és el canelobre Terres fruiteres per a la Mare de Déu de Monti-sion, fet amb llautó i estany pur. Però també hi ha dues peces que no me pensava mai fer. La primera és un fanal gros de sis llums, i la veritat és que es ven, i l’altra és un betlem minimalista que fa dos anys que vaig començar a fer.