Autora: Caterina Gornals Miralles; publicat a la secció "Vena artística" del Llum d'Oli número 150, de juny de 2017. Pots llegir tot el número al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-150/
En Gori Mora Pujades de can Murtó, va néixer a Porreres l’any 1992. Va cursar els seus estudis obligatoris al col·legi Verge de Monti-sion i a l’IES Porreres, i va continuar l’etapa postobligatòria a l’IES Mossèn Alcover (Manacor), on va cursar el Batxillerat Artístic. Una vegada acabada aquesta etapa, va partir cap a Barcelona per poder estudiar el Grau en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Allà hi va viure 5 anys, els 4 anys dels estudis i un any més, durant el qual va fer feina no relacionada amb la carrera universitària i va anar preparant algunes exposicions.
El juny del 2016 va tancar aquesta etapa a Barcelona i va venir cap a Mallorca amb l’objectiu de partir a Glasgow (Escòcia) a fer un curs d’anglès, el qual li permetria poder fer la inscripció a un màster en aquesta mateixa ciutat. Passats els tres mesos intensius d’anglès, va tornar cap a Porreres on du mig any fent classes privades de pintura a l’estudi que té a casa, i ho compagina amb activitats de projecte personal i feina al restaurant Es Centro.
A en Gori li agrada molt viatjar i sempre que pot, juntament amb un amic, intenten fer una escapada cercant inspiració i noves mirades. Realitzen visites a museus i exposicions, però el simple fet de seure en una terrassa o plaça i observar aquell lloc i la seva gent moltes vegades és suficient per tornar carregats de noves sensacions.
Dedicar-se exclusivament a la pintura i poder viure d’aquesta activitat és un camí llarg i difícil, durant el qual s’ha de fer molta feina. És un recorregut on primer l’artista s’ha de descobrir a ell mateix i anar trobant el seu lloc dins aquest món.
Com va sorgir l’interès per la pintura?
Realment, el meu interès per la pintura va començar ben prest, gràcies al meu pare. Amb ell vaig començar a pintar i, si no record malament, als 8 anys ja pintava a l’oli. Des d’aquell moment no he aturat i les ganes de més no han deixat de créixer.
Feies algunes activitats relacionades amb la pintura abans de començar els estudis?
Sí, però el que feia era pel meu compte, a casa. Durant l’època de l’institut vaig anar experimentant amb diferents material i ja a partir de la carrera va ser quan vaig rebre una beca al Real Centre Artístic Institut de Barcelona i un curs de dibuix a la Barcelona Academy of Art.
Quin tipus de pintura fas? Quina tècnica i materials utilitzes?
Normalment m’inclin per la pintura a l’oli, però també experiment amb altres tècniques i sobretot suports. Els suports que he provat són tela, planxes de metacrilat, fusta i paper. Una altra tècnica que m’agrada molt és el llapis.
A part de la pintura, en el meu procés creatiu és molt important la fotografia, la imatge que creï entre la càmera i el model.
Ens podries explicar quin procés segueixes a l’hora de fer un quadre?
En primer lloc necessit que hi hagi un vincle entre jo i el model. Per ara sempre he representat gent propera i que ha entrat dins el meu camí. Tot i així, no cerc que el resultat del quadre mostri 100% la persona que és, sinó treure l’essència o allò important per a mi en aquell moment.
Com he comentat abans, l’inici del projecte és una fotografia. Per tant realitz la imatge de la qual partiré. Després comença una recerca important de la paleta de colors i les diferents tonalitats. Aquesta part és molt important per transmetre el que realment vols. Alguna vegada he hagut de tapar un quadre i tornar a començar, ja que els colors no mostraven el que realment jo volia aconseguir.
Abans de començar, tenc una idea global del projecte però pel que fa als suports damunt els quals pintaré, depèn del format del quadre. Dins un mateix projecte hi pot haver diferents suports.
A part d’això, el mòbil és un gran suport i recurs. Dins el mòbil tenc una carpeta plena d’arxius de diferents situacions amb les que m’he trobat i en puc treure alguna idea, però no són fotografies intencionades.
L’estiu del 2015 vares fer una exposició a Porreres. Era la primera exposició que feies? En tens alguna de prevista?
Aquesta exposició era la primera que feia a Porreres i la primera individual que feia a Mallorca, però abans ja n’havia fetes de col·lectives. A principi del 2014, quan ja vaig tenir un projecte suficientment madur, vaig fer la primera exposició individual a Barcelona. Aquesta va ser la primera i la que va donar inici a aquesta roda dins el món artístic. Durant el 2014 i el 2017 he pogut anar fent diverses exposicions col·lectives.
Enguany per Sant Roc tendré l’oportunitat de fer l’exposició al museu i poder mostrar el projecte que he anat creant aquests darrers mesos.
Hi ha alguna exposició que sigui més important o més especial?
La veritat és que l’exposició que vaig fer a Porreres per les festes de Sant Roc del 2015 me feia moltes ganes i era molt especial per a mi. Porreres és el meu poble i això me permetia connectar un poc més amb el poble i mostrar el que jo faig, a part de donar a conèixer l’art jove que hi ha al poble. Just havia acabat els estudis de grau i mostrava el meu projecte final.
A més, s’ha de dir que era un petit repte pel fet d’exposar a un lloc on et coneixen, ja que estava disposat a rebre elogis, però també m’exposava a tot tipus de crítiques.
Quin creus que és el màxim exponent de la pintura?
Jo crec que un gran mestre és Francis Bacon. L’any passat vaig tenir l’oportunitat de visitar l’exposició que es va fer al Guggenheim de Bilbao titulada De Picasso a Velázquez, la qual era una retrospectiva de l’obra de Francis Bacon. Una exposició molt esperada, a la qual hi havia obra dels tres autors. Va ser molt interessant i me va agradar molt poder-hi anar.
T’inspires en algun pintor?
Sí, la veritat és que sí. Pel que fa a la tècnica que utilitzen m’inspir amb Alex Kanevsky i Alexander Tinei. Per altra part, amb Felix González-Torres, no tant per la seva obra sinó per la seva conceptualització de l’obra. Hi ha una frase seva que m’agrada molt i també és un reflex de la meva obra “No puc separar la meva feina de la meva vida personal”, la qual dóna peu al fet que la seva obra és autobiogràfica, tal com ho és la meva. És com un diari del que vius durant el dia a dia.
Finalment, si algú vol contactar amb ell o veure algunes de les seves obres, podeu trobar més informació a la seva pàgina web www.gorimora.com o al seu instagram gori.mora.