Autora: Marta Escoda Trobat; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 149, de març de 2017. Pots llegir tot el número al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-149/

És evident que l’interès social vers l’assetjament escolar obullying ha anat creixent durant les darreres dècades. Aquesta sensibilització per part de la ciutadania s’ha reflectit en un tractament més profund del tema als mitjans de comunicació i, lògicament, en un augment de la investigació científica. Parlar d’assetjament escolar ven, i tot i que la sensibilització és un dels pilars de qualsevol programa de prevenció, a vegades ens trobam amb una societat hipersensibilitzada on en lloc de conscienciarla comunitat educativa i fomentar bones pràctiques, ens trobam immersos en una alarma social que no ajuda ni a la prevenció ni a la resolució dels conflictes.

L’assetjament escolar, com tots els maltractes, té conseqüències molt negatives en l’alumnat, sobretot en qui elpateix. Tot i això, en general, la majoria de les relacions que s’estableixen a les aules són sanes, són llocs on es coopera i on els alumnes reben el suport que necessiten. A més, les tendències actuals ens diuen que en els grups socials hi ha persones capaces de defensar als qui pateixen i aturar els qui agredeixeni que aqueststenen una incidènciamínima de maltractes. L’objectiu d’aquest aquest escrit, doncs, és fer una breu revisió històrica de l’assetjament escolar per finalment reflexionar sobre un dels elements principals d’intervenció, els observadors i observadores que ajuden. La pregunta és simple, quines característiques tenen els alumnes capaços d’ajudar i aturar aquestes situacions de maltracte?

Un poc d’història

L’estudi sobre assetjament escolar s’inicià els anys setanta a Noruega i es va impulsar a principis dels vuitanta arrande tres suïcidis adolescents. Un dels investigadors més destacats i pioners d’aquest país és D. Olweus que ha esdevingut un dels referents internacionals.

A Espanya, la investigació s’inicià conjuntament amb Portugal a finals dels vuitanta en un estudi d’I. Fernández i G. Pérez. Anys després, C. Orte i M.X. March juntament ambaltres professorsde la UIB, realitzaren el 1999 el primer estudi sobre assetjament escolar de les Illes Balears amb alumnes d’entre 10 i 16 anys. Aquest estudideterminava que un 4.5% d’alumnes sofrien agressions cada dia.

Més recentment, dos estudis d’àmbit nacional han conclòs que a les Illes Balears tenim una prevalença lleugerament superior d’assetjament escolar que a l’Estat espanyol: Yo a eso no juego de Save the children, 2016, i l’Estudi sobre la convivència escolar a l’ESO de l’Observatori de Convivència estatal 2010 i del Govern Balear publicat publicat el 2011.

Del moobingal bullying

El primer en explicar el maltracte que un grup d’animals exercia cap un membre del mateix grup fou l’etòleg K. Lorenz el 1966 utilitzant el teme moobing. Anys després, Heinemann, estudià el moobingal context laboral i detectà que aquest comportament d’assetjament també es produïa entre nins i nines d’edat escolar. El terme mobbinges va canviar progressivament pel de bullyingpels anglosaxons quan es referia a l’àmbit escolar. Aquest anglicisme, tot i que en llengua catalana és un concepte pendent d’aprovació, està acceptat en la majoria de llengües dels països occidentals. En qualsevol cas, ambdós conceptes es tradueixen com “assetjament” i actualment existeix un acord en la comunitat científica a l’hora de definir l’assetjament escolar amb la definició que féu Olweus:

Comportament de naturalesa agressiva (independentment de la forma que tengui).

Repetida en el temps amb certa consistència.

En una relació on hi ha un desequilibri de poder (existeix intencionalitat i algú que se sent victimitzat).

Amb els anys, la investigació ha passat de descriure l’assetjament escolar i les característiques dels integrants, a fer una anàlisi dels factors explicatius del bullying amb una perspectiva grupal i sociocultural. Des del punt de vista descriptiu s’han estudiat els tipus d’assetjament, l’edat, la implicació de gènere, la personalitat, els factors familiars, socials, relacionals, etc. Em centraré en un dels aspectes que està agafant més força en els darrers temps, la descripció  del grup pel seu paper fonamental en l’assetjament escolar.

El cercle de l’assetjament escolar

Una de les característiques de l’assetjament escolar és que ocorre davant la presència del grup que ho consent. Malgrat la majoria de nins i nines no veuen bé l’assetjament escolar, a vegades no saben com ajudar o intervenir. Així, podem trobar els següents rols:

-Molestadors/es (agressors/es): tenen la iniciativa de molestar o instiguen a altres perquè ho facin. La motivació per maltractar deriva, en part, pel desig d’obtenir una alta consideració dins el grup, valoren el domini i el prestigi social.

- Seguidors/es (ajudants):més passius que els anteriors, donen suport i actuen en segon pla.

- Partidaris/àries (animadors/es): reforcen la conducta de l’intimidador/a incitant, rient o mirant, són el públic de l’agressor.

- Falsos/es expectadors/res (els que passen):Coneixen la situació però no fan res perquè pensen que no va amb ells.

- Alumnat que pateix (víctimes): estudiants diana de la conducta agressiva.

- Possibles defensors/es:volen ajudar però no saben com. A vegades donen suport de forma indirecta consolant l’alumne/a que pateix.

- Defensors/es.Ofereixen ajuda a l’alumne/a que pateix a través de l’acció directa enfrontant-se a l’intimidador/a o indirectament quan consola i dóna suport. L’existència d’aquest alumnat té una relació directa en la disminució de l’assetjament escolar.

Característiques de l’alumnat que defensa

Que l’alumnat sigui defensor pot estar relacionat amb el grau d’amistat, per això, una de les vacunes contra l’assetjament escolar és tenir bons amics i amigues. En general,els trets característics dels defensors són: estatus social, empatia, autoeficiència per defensar-se i intel·ligència emocional.

L’estatus social ajuda a protegir-se a si mateix i a la resta. L’alumnat que és valorat com qui té més amistats, té més probabilitat d’ajudar. Pot ser la confiança en la seva seguretat en el grup faci que estiguin més disposats a adoptar conductes defensores pel poc risc que tenen en convertir-se en víctimes, a més, potser pensen que és el que s’espera d’ells.

L’empatia és una altre de les característiques d’aquests alumnes, és a dir, tenen major capacitat de posar-se al lloc dels altres. És necessari mantenir una actitud intolerant cap a qualsevol conducta agressiva o humiliant i s’ha de reflexionar sobre el patiment de les personen. El grup sencer ha de tenir una pressió social que desaleni les conductes agressives. L’altruisme, el voluntariat i la solidaritat són aspectes a treballar en aquest sentit.

Aquells a qui els pareix fàcil defensar una víctima tenen més possibilitats de defensar-se a si mateixos, és a dir, tenen una bona autoeficiència per defensar-se. És important donar estratègies per ajudar a qui pateix i treballar la resolució de conflictes, la mediació...

Finalment, un tret evident de l’alumnat defensor és la seva intel·ligència emocional, els estudis demostren que, en aquest sentit, són superiors a la resta i que, a més, aquesta característica els protegeix d’esdevenir víctimes. L’alumnat que atura les situacions d’assetjament sense ajuda d’un adult sap cercar solucions actives pels companys i per si mateix d’acord a la seva realitat. Les habilitats emocionals, per tant, influeixen directament en aturar les agressions. Els agressors i agressores tenen deficiències en quasi totes les àrees de la intel·ligència emocional, i el grup d’observadors que no ajuden també tenen nivells més baixos al respecte. S’ha de propiciar una actitud negativa cap a la passivitat i fomentar les habilitats emocionals.

A mode de conclusió

L’estudi sobre assetjament escolar ha passat d’una anàlisi descriptivades d’una perspectiva més clínica a una anàlisi basadaen perspectives sistèmiques (grupals i socioculturals).

Els programes contra el bullying han d’incloure propostes globals i propostes concretes. Com s’ha vist, les accions universals es refereixen a influir en el grup i desenvolupar en tot l’alumnat la capacitat de comporta-se de forma constructiva, d’assumir la responsabilitat de no afavorir l’assetjament i de donar suport a qui pateix. Les accions concretes es refereixen a saber com actuar quan es detecta un cas d’assetjament i actualment tots els centres tenen protocols d’actuació, així els adults assumim la responsabilitat de posar fi a una situació que provoca dolor i malestar i donam el suport necessari; i els companys de classe, imprescindibles en la intervenció, tenen l’oportunitat de donar suport i protecció a la víctima, participant així en la millora de la construcció dels seus propis espais de vida i del seu futur.

Bibliografia

Escoda, M. (2016) Dades sobre assetjament escolar. Anuari de l’educació, 2016. Palma: Universitat de les Illes Balears, 503-520.

Orte, C., Vives, M., Escoda. M. (2015). La convivencia escolar. A March, M. Pedagogia social. Octaedro.