Autor: Marc Prieto Gornals; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 153, de març de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-153/

En el darrer número del Llum d’oli, vaig veure l’entrevista de Joan Ferrà a la colla jove de dimonis. Vaig adonar-me de la sort que tenim de viure en un poble viu i amb un teixit associatiu que ens permet fer moltes activitats d’àmbits molt diversos. Són aquestes activitats les que fan que els més joves vulguin sortir de casa i no quedar-se jugant amb el mòbil, l’ordinador o els videojocs.

Actualment, som voluntari al programa CIBER de Projecte Home Balears, que tracta l’addicció dels joves a les tecnologies digitals i al joc, fet que es coneix com a síndrome dels Hikikomori. Hi ha deu joves d’entre 15 i 23 anys fent el programa.

A en Tomeu –nom fictici– li agradava jugar als jocs d’ordinador en línia. En un primer moment, jugava en tornar de l’institut i els caps de setmana. Progressivament, va anar augmentant el número d’hores, fins que va arribar un moment que s’hi passava tota la nit. Al principi, sa mare no li donava importància perquè pensava que quedant-se a casa, el seu fill evitava els perills del carrer (alcohol, gent conflictiva, porros...). Ignorava que els perills també podien estar a casa, amb les tecnologies digitals.

El dematí, en lloc d’anar a l’institut aprofitava per dormir. Només sortia de l’habitació per agafar alguna cosa per menjar i, de seguida, continuava amb l’ordinador. Va deixar de dutxar-se. Sa mare va adonar-se que el comportament del seu fill no era normal. Tantes hores davant l’ordinador havien de ser perjudicials a la força, i així li va fer saber.

Quan estava davant l’ordinador en Tomeu perdia el control i a la més mínima contestava malament. Aviat hi va haver faltes de respecte i insults. Era impossible mantenir una conversa amb qualsevol membre de la família sense que generés un conflicte.

Sa mare, conscient del problema sorgit, va decidir demanar  ajuda. S’assabentà del recent programa CIBER de Projecte Home Balears, que tracta aquest nou tipus d’addiccions.

Els comportaments de risc són freqüents a l’adolescència, època de canvis físics i moment de la vida en què els més joves són especialment vulnerables, se senten insatisfets o perduts. Tot això pot crear frustracions i no afrontar aquestes situacions, pot generar addiccions.

L’addicció a l’ordinador, al mòbil i als jocs d’apostes augmenten progressivament, i se’n parla com «les addiccions del segle XXI». Els mitjans de comunicació no ajuden. Coneixem futbolistes, ídols de molta gent, que promouen el joc d’apostes en línia. Es consideren normals, comportaments com les compres compulsives o la connexió permanent a les xarxes socials que no aporten cap benefici personal.

El programa CIBER tracta aquestes addiccions com a conseqüència d’un problema personal no solucionat. Es treballa amb l’autoconeixement i en la gestió de les emocions que permetrà afrontar els problemes i solucionar-los.

Aquests problemes succeeixen en un moment on la tecnologia avança molt ràpidament i el canvi generacional és important. És fonamental la col·laboració dels pares, que comparteixen les vivències amb altres pares que tenen històries similars, amb l’objectiu d’ajudar-se i desdramatitzar situacions. Ara en Tomeu està arribant a la fase final d’aquest programa i, entre altres coses, ha recuperat una vida familiar que havia perdut.

PREVENIR L'ADDICCIÓ:

  • Mai no hem d’entretenir un menor amb els continguts del mòbil o la tauleta, pel fet que pot sobre estimular el seu cervell: un nin ha d’aprendre a avorrir-se i a tenir paciència.
  • Els ordinadors i aparells tecnològics han d’estar a zones comuns on els pares sempre puguin accedir al contingut que estigui mirant el menor.
  • Controlar el temps, tenir uns límits clars per a l’ús de les tecnologies.
  • El moment per comprar un mòbil a un menor és quan els pares consideren que serà d’utilitat i si en farà un ús responsable, no quan el demani.
  • Supervisar les activitats. S’ha de controlar el que es deixa de fer (deures, esport, higiene personal...) o els canvis d’amistat.