Autor: Assemblea Popular de Porreres; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 150, de juny de 2017. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-150/

En els darrers temps s'està produint un debat a la nostra societat sobre l'anomenat lloguer vacacional1 o turístic. Ho hem pogut veure en debats televisius, notícies a la premsa, xerrades a molts de pobles (inclòs Porreres) on el Govern ha presentat la seva proposta de regulació i els agents interessats hi han dit la seva.

Arran d'aquesta situació els esmentats agents han anat agafant lloc a la cursa per posicionar-se i defensar els seus interessos. Els hotelers demanen el seu tros de pastís, i si no els hi donen -com han advertit recentment- l'agafaran pel seu compte. L'associació APTUR així com el Fòrum Turístic Porrerenc, que defensen els propietaris d’habitatges, demanen una regulació que els permeti continuar expandint el seu negoci. El pacte d'esquerres, amb una conselleria de turisme qüestionada i feble, intenta -sense èxit- acontentar a tothom sense proposar polítiques d'esquerres i transformadores, com es demana des de bona part de la societat: redistributives de riquesa, de justícia social i de protecció del territori.

Col·lectius com el GOB, Terraferida i la publicació Tot Inclòs, així com moltes persones investigadores i expertes en turisme i territori, estan fent una feina molt important de reflexió, denúncia i conscienciació per tal de posar llum al debat i enfocar la qüestió.

Des de l'Assemblea Popular, després d’haver escoltat, llegit i reflexionat, volem exposar la nostra opinió. En primer lloc, no podem negar que la situació està desbordada: recentment Terraferida ha publicat les dades dels habitatges vacacionals que s'ofereixen -tot sovint sense la llicència pertinent- a les plataformes més conegudes i són xifres enormes. A aquest nombre de places s'han d’afegir les hoteleres ja existents, arribant d’aquesta manera a gairebé 2 milions de places turístiques i residencials a les Illes Balears al mes d’agost2. És una xifra que parla per ella sola i que no fa falta posar-li adjectius. A Palma i a Eivissa3 la situació ja està totalment descontrolada, i les persones s'estan organitzant davant la dificultat en trobar una casa o un pis per llogar, atès que els preus són inassequibles per a la majoria de la població treballadora.

Ens preocupa que els partits d’esquerra al Govern haguin centrat el debat en defensar la regulació del sector del lloguer turístic amb arguments que parlen de «democratització» del turisme, «d’alternativa als hotelers» o de «repartiment del pastís». Nosaltres pensam que això és un error ja que desvia el focus i el debat del tema realment important: el dret a l'habitatge. Allunyar-se d’aquest principi és donar per bones unes regles del joc totalment qüestionables: les del capitalisme  desaforat, el «tant tens, tant vals», l'especulació amb un dret bàsic, la destrucció del territori i el fet d’entendre qualsevol habitatge a les nostres illes com un possible negoci a explotar.

En aquesta situació, els perjudicats, com sempre, són els mateixos: no és l'autodenominada classe mitjana, que fent un gran esforç ha reformat el seu segon habitatge i ara el lloga temporalment per treure uns estalvis més; els afectats som tots, la classe treballadora amb els sous congelats des de l’inici de la crisi i les seves condicions de feina -si és que en té- cada cop més precàries, que veu  com el  preu de l'habitatge al que aspira s'infla i creix fins a fer-se inabastable, mentre qualsevol habitatge és susceptible de ser llogat temporalment a turistes per quantitats desorbitades que a part d’inflar els preus del mercat, impossibiliten l’accés a l’habitatge especialment a joves i gent treballadora.

Enlloc veim polítiques que garanteixin aquest dret a l’habitatge digne a preus raonables. La comparativa amb les cases buides que trobam arreu on mirem, abandonades i tancades, és colpidora. Tampoc acabam de veure cap aposta pel decreixement, que és cap a on creim que s’ha de caminar: un sostre de places turístiques (en general) que vagi minvant amb el temps, donada la insostenibilitat de l’actual model turístic i econòmic tant en el sentit propi de l’activitat econòmica com en el sentit de la degradació mediambiental i energètica que comporta mantenir aquestes xifres. Pensam, també, que calen més inspectors per vetllar quin tipus d’activitats es duen a terme als pisos i cases llogades, i per controlar escrupolosament que cap d’aquests lloguers es faci sense la llicència pertinent.

Col·lateralment, amb l'augment de turistes d'alt poder adquisitiu, els bars, comerços i altres serveis inflen també els preus: no és el mateix prendre un gelat a la vila, a una zona costanera o al centre de Ciutat. Convendria també estudiar quants xalets s’han construït en els darrers anys, de qui són i quin ús se’ls dóna. El sostre no ha de ser només de places turístiques, sinó també de sòl urbanitzable. Vet aquí el que és un problema de model, ni més ni manco, que acaba per afectar a tothom.

En definitiva, no veim la realitat com la veu, per exemple, el Fòrum Turístic Porrerenc, que ven la promoció del lloguer vacacional com un gran avantatge pel nostre poble: allò de la «modernització», del «tots hi guanyam», del «no podem deixar passar aquesta oportunitat». «Benvingut Mr. Marshall», que diria aquell. No són aquestes les condicions a albirar, i simplement -davant tot el que està passant des de fa uns anys- ens feim aquestes preguntes: qui hi guanya i qui hi perd, en aquest negoci? És un benefici realment per a tota la societat, escampar el turisme per tot el país? Ho tenim clar, cal passar a l'acció en defensa del dret a l'habitatge, del territori i d’un model econòmic transformador i sostenible.

1 «El lloguer vacacional: un torrent desbordat». Antoni Pallicer Mateu. Tot Inclòs (2016).

2https://terraferida.cat/tag/balears/

3«El lloguer turístic a Eivissa, especulació contra un dret bàsic». Paola García Martínez. Tot Inclòs (2016). Adaptat de La Directa, 2 de març 2016.