Autor: Albert Carvajal Mesquida; publicat a la secció "Notes històriques" del Llum d'Oli número 158, de juny de 2019. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-158/

En certa ocasió vaig llegir que la roda de la història és capritxosa i, sovint, fa girs inesperats que costen d’entendre. Quan al número 156 d’aquesta revista oferíem una petita baula per ampliar el minse coneixement que tenim dels antics cavallets/cossiers de Porreres, poguérem documentar com a les festes de Sant Roc de 1896 s’introduí una colla de dansaires que la nostra font identificava de manera inequívoca com a cossiers. Evidentment, la informació que publicàrem no llevava que es poguessin localitzar altres notícies que confirmessin el que havíem dit inicialment. I, seguint amb el buidatge de l’hemeroteca de la premsa ciutadana, vaig trobar, poc després, el següent breu publicat l’1 setembre de 1859 al diari “El Correo de Mallorca”:

«Fiesta en Porreras.- El día 26 del anterior [mes de agosto] se celebró en el pueblo de Porreras la fiesta de su santo titular, con la acostumbrada función de iglesia y las obligadas corridas, baile, cosiers, cavallets y demás ceremonias que el caso requiere. Ha reinado la mayor tranquilidad y alegría, y han disfrutado á sus anchuras del mayor y más importante de los espectáculos que tienen lugar en todo el año».

Mai tan poques paraules no ens havien donat tanta llum. La festa de Sant Roc ja era, a la primera meitat del segle XIX, la diada més important del calendari festívol local. I, com hereva de les velles festes medievals i modernes, s’estructurava entorn a la clàssica trilogia església-corregudes-ball. Però el que ens crida l’atenció és la presència conjunta de cossiers i cavallets, dada que corroboraria que Porreres gaudí de les dues danses fins a un moment incert entre 1860 i 1870. A finals de segle, presents encara a la memòria col·lectiva, es recuperaren únicament els cossiers. Però el nom amb què el poble coneixia la dansa fou objecte de confusió des d’un primer moment, segurament perquè tan sols quaranta anys abans ambdós balls de figura trescaren els carrers de la vila en un mateix moment. Tan de bo que el buidatge dels llibres d’administració de les capelles o la documentació municipal ens permetin recular als primers orígens d’aquelles danses, tan nostrades com oblidades avui dia.