Autor: Toni Sastre Vanrell; publicat a la secció "Esports" del Llum d'Oli número 154, de juny de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-154/
Transitant pel carrer de la Santa Creu arribem a Ses Forques, el fortí de la U.E. Porreres aquesta temporada. L'equip dirigit per Xavier López, el tècnic de moda de la Segona Regional mallorquina, ha aconseguit l'ascens a Primera Regional amb l'astronòmica puntuació de 92 punts d'un total de 114, és a dir, només s'han deixat 22 punts pel camí, una xifra de rècord. De fet, aquesta puntuació agafa més rellevància si es fa una comparativa amb les darreres 10 temporades, només l’Atlètic Santa Eugènia a la temporada 12/13 va ser capaç d’aconseguir aquesta mateixa xifra.
L’ascens d’aquest any ha estat una batalla de poder a poder amb l'Algaida, que ha lluitat fins al darrer alè per aconseguir el preuat objectiu de la primera posició. Després de dominar amb mà de ferro la categoria durant bona part de temporada, la U.E. Porreres va passar per una petita crisi de resultats, amb dues derrotes i un empat, entre les jornades 29 i 31, fet que provocà que abandonés la primera posició.
Lluny de derrotismes els jugadors mai no perdérem l’esperança, i dic perdérem, perquè un servidor ha tingut l’oportunitat de viure la història des de dins. Amb l’Algaida intractable sabíem que havíem de fer un rushfinal quasi perfecte, l’equip tècnic i la directiva no deixaren de creure amb nosaltres en cap moment i ens esperonaren a seguir confiant i gaudint del que més ens agradava, que no era res més que jugar a futbol per l’equip del nostre poble.
Amb l’objectiu ben focalitzat i la il·lusió de pertànyer per sempre a la història del club, ens posàrem a treballar amb l’objectiu de guanyar les 7 jornades que restaven per acabar el campionat. Internament estàvem convençuts que l’Algaida no aconseguiria tots els punts, i així va ser, els nostres veïns montuïrers, qui ho havia de dir, empataren amb els algaidins i els relegaren a la segona posició en el penúltim partit de la temporada. L’objectiu estava a tocar.
Arribem a la darrera jornada amb una situació immillorable, depenem exclusivament de nosaltres. Durant la setmana l’ambient és de partit important, però el grup no té dubtes, la paraula que més se sent al vestuari és la de «guanyarem». La directiva es mou aviat i prepara un autobús perquè l’afició ompli les grades de Son Malferit de vermell, sabem que no ens fallaran, durant tot l’any han omplert les grades dels camps de futbol de la geografia balear pels quals transitava l’equip, i a la cita decisiva els necessitem més que mai, són el nostre principal suport.
L’escenari no pot ser més motivador, aficionats de totes les edats copen les grades del camp dels balearicos. El partit és una festa, la U.E. Porreres fa els deures i s’imposa per 1-5 al Pilares la Soledad. Som de Primera Regional. Ara, és el moment de celebrar, camió fins a plaça, petards, càntics i un parell de beures als bars. Dies després, rebuda institucional a l’Ajuntament i sopar de fi de temporada per posar la cirereta a un any per emmarcar.
Acabats els actes de celebració és el moment de tirar la vista enrere, 45 setmanes d’entrenaments, 38 partits a l’esquena, lesions, moments agredolços, alegries, en definitiva, un any en què un grup de persones es conjuraren per crear per damunt de tot un equip humà. L’any que ve més i millor. Cridem ben fort: Visca el Porreres!