Autor: Miquel Tomàs Burguera; publicat a la secció "Sempre fa bon temps" del Llum d'Oli número 158, de juny de 2019. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç:https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-158/
Els estudis de canvi climàtic es duen a terme des de dues òptiques temporals distintes entre si, però complementàries. Per una part, hi ha investigacions que se centren en l’estudi del clima del passat, ja sigui de les darreres dècades o dels darrers segles, per intentar esbrinar quina ha estat l’evolució del clima i quins són els factors que poden explicar aquesta evolució. Per altra banda, hi ha estudis que se centren en intentar determinar quina serà l’evolució futura del clima.
Els resultats dels primers tipus d’estudis ens permeten concloure que durant les darreres dècades hi ha hagut un procés global d’escalfament, que ha afectat també tant a les Illes Balears com a Porreres. A més, aquests estudis determinen que l’únic factor que ha canviat de manera suficientment destacable com per explicar aquest increment de temperatures és la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, el diòxid de carboni (CO2) és el més famós.
Així les coses, i sense entrar en detalls específics de com s’elaboren les projeccions a futur que s’estendrien més enllà de l’espai del que disposo i possiblement també de la paciència del lector, un increment futur en la concentració de gasos d’efecte hivernacle és d’esperar que tengui un efecte semblant. És a dir, un increment en la temperatura, però amb el risc que el punt de partida actual és ja més elevat.
De fet, si ens centram amb el que diuen els estudis climàtics de les Illes, l’increment de temperatures registrat ha suposat una expansió cap a la primavera i a la tardor de les condicions d’estiu. És a dir, les temperatures caloroses es poden assolir durant un període de l’any superior a com ho feien antigament. A més, hi ha hagut també un increment en la temperatura del Mediterrani, i se sap que el clima de les Illes està molt vinculat a la seva temperatura. Per exemple, una temperatura superior de la mar provoca que a Porreres la relativa capacitat de refredament que té l’embat durant les hores centrals dels dies d’estiu disminueixi. A més, amb un Mediterrani sobreescalfat, la probabilitat de patir nits realment càlides s’incrementa, especialment a la costa, però també a l’interior.
Pel que fa a la pluja, els estudis ens indiquen que l’alternança entre períodes eixuts i períodes humits serà cada cop més marcada, i suposarà un clar risc per la gestió dels recursos hídrics. De totes maneres, mentre que el grau d’acord dels distints models quant a la pujada de temperatura és molt destacable, l’evolució de la pluja presenta més incerteses.
És important que a l’hora de parlar de canvi climàtic ens familiaritzem amb les incerteses, ja que hi ha resultats que obtenen unanimitat entre tots els estudis que es realitzen, però n’hi ha d’altres que presenten resultats que en alguns casos poden arribar a ser contradictoris. És més, fins i tot hem de comprendre que el fet que tots els models climàtics indiquin que anam cap a un clima més càlid no descarta que puguem tenir temporades (de menor o major durada) en què les temperatures siguin realment fredes, ja sigui en forma d’onada de fred o en forma de qualque estiu puntual més fred que la mitjana.