Autor: Joan Barceló Barceló "Xibic"; publicat a la secció "Notes històriques" del Llum d'Oli número 157, de març de 2019. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç:https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-157/
La curiositat per la genealogia familiar condueix sovint a descobrir algunes sorpreses. Vull dir amb això que, indagant en la vida dels avantpassats, hom es troba de vegades amb insòlits i desconcertants fets i amb inèdites dades.
Tal és el cas que m’ha succeït amb l’excepcional i fascinant història d’una de les branques de l’arbre genealògic de la meva família política que té, però, les arrels en la veïna vila de Felanitx: la nissaga dels Obrador. La crònica d’aquesta estirp és, sobretot, la història d’una gent idealista, valenta i compromesa amb la llibertat que va lluitar per nobles causes. Pel que sembla, no coneixien ni la por ni la covardia.
L’origen
Antoni Obrador Coves molinero (1772-?), natural de Felanitx, es va casar a Porreres dia 18 de juny de 1808 amb na Miquela Julià Mesquida Lluca (1771-?), data que coincidia amb el començament de la Guerra del Francès (1808-1814). Habitaren al carrer dels Molins, amb una fillada de cinc. Eren temps convulsos i de gran penúria per a la gent pobra.
Andreu (1809-?), el primogènit de la prole i moliner d’ofici, el gener de 1834, maridà amb Antònia Veny (1807). Tingueren quatre infants: tres nins (Antoni -1834-, Andreu -1839- i Miquel -1840-) i una nina (Miquela-1836-).
El fill major, Antoni (4-7-1834/?), treballava de jornaler i la tardor de 1863 es va casar amb n’Esperança Gornals (1844), filla de Miquel Paula i de Miquela Sitjar Rossa. Eren sis germans. Ella i el seu germà Miquel Gornals Flobi (1846) -també jornaler- eren els dos majors.
Dissortadament, a principis de 1866, esclatà una greu crisi financera a la qual s’hi sumaren les males collites de 1867 i 1868 -que varen causar fam i un notable augment de l’atur- i unes explosives condicions socials que conduïren als sectors populars a incorporar-se a la lluita de progressistes i unionistes contra el corrupte règim borbònic d’Isabel II. Tot plegat, desembocà, pel setembre de 1868, en un pronunciament que des d’Andalusia es va estendre per tot l’estat, i derivà, posteriorment, en una autèntica revolta coneguda històricament com «La Gloriosa».
Els esquitxos de la revolució arribaren a Porreres la nit del 13 d’octubre en forma d’incendi i robatori a la casa del ric propietari i terratinent D. Joan Barceló Apotecari gran. També l’Ajuntament fou objecte de les ires del populatxo que provocà greus danys, a conseqüència dels quals l’Arxiu Municipal fou cremat i destruït per complet.
Els revolucionaris
Amb els fets de la casa de D. Joan Barceló hi prengueren part una seixantena d’indignats i exaltats individus que foren detinguts, processats i condemnats i, d’entre els quals, hi trobam els nostres protagonistes: Antoni Obrador Coves i el seu cunyat Miquel Gornals Flobi que, vistes les sentències, intuïm que foren del grup dels 22 revoltats més actius. També participà als aldarulls Miquela Sitjar Barceló Rossa, mare de Flobi i alhora sogra de Toni, encara que al final del procés fou absolta de la instància i només hagué de pagar part de les despeses de la causa. Més mal parats en sortiren el seu fill Miquel i el seu gendre Antoni que, després d’apel·lar la primera sentència, els caigueren 10 anys de presidi major, inhabilitació absoluta perpètua per a càrrecs públics, estar subjectes a la vigilància de l’Autoritat, indemnitzar i restituir a D. Joan Barceló -mancomunadament amb els altres condemnats- prop de 90.000 escuts, a més d’haver de pagar part dels costos de la causa. Els enviaren al penal de Cartagena, encara que no sabem si compliren totalment les condemnes o foren afavorits per alguna mena de gràcia.
Per aquestes mateixes dates (10 d’octubre) esclatava a Cuba, amb el «Crit de Yara», la Guerra dels 10 anys (1868-1878), primera guerra d’independència cubana contra les forces espanyoles les quals impediren als independentistes assolir el seu objectiu.
Els fills dels represaliats de “La Gloriosa” emigren a Cuba
Antoni i Esperança tingueren vuit fills, encara que només en suraren sis: Andreu (1864), Antoni i Xim (1869, bessons), Miquel (1874), Joan (1879) i Jaume (1882).
Malgrat que no coneixem les circumstàncies concretes de la seva decisió, presumiblement la minsa oferta laboral al camp (fil·loxera i atur), juntament amb un considerable descens dels sous que provocaren una situació de misèria a la classe jornalera, varen empènyer a Antoni i Xim, suposam pels voltants de 1890, a l’incert i dur camí de l’emigració.
Malauradament, no tenim notícies d’aquell viatge, però sí que podem assegurar que el 15 de maig de 1895 -pocs mesos després d’haver començat La Guerra d’Independència cubana (1895-1898) amb «El Crit de Baire»-, els dos germans bessons s’allistaren a l’Exèrcit Mambí i lluitaren contra les tropes reialistes espanyoles. Així consta en una placa que hi ha a l’entrada del Casal Balear de l’Havana: «Emigrantes de las Islas Baleares que combatieron en las filas del Ejército Libertador por la independencia de Cuba. Fuente: Archivo Nacional de Cuba» i que està situada al peu de dues plaques més, on figuren 12 noms i llinatges (de diferents graduacions) a cadascuna. En Toni va servir al Regiment Platero del 4t Cos de la 2a Brigada de la 1a Divisió del Departament Occidental i sembla ser que va acabar la guerra amb la graduació de Tinent. En Xim només fou soldat. No cal dir que en aquest segon intent -això sí, amb la intervenció dels EUA- els independentistes cubans aconseguiren definitivament espolsar-se el jou de la metròpoli. Cuba era lliure.
El germà petit de la família, en Jaume, imaginem que acabada la guerra i després d’enviudar, també va voler «fer les amèriques» i va partir cap a l’Havana. A Cuba estant, es va casar amb una cubana de Pinar del Río, María Mercedes Noda Somontes, amb en Toni de testimoni. Un altre germà, en Miquel, que també havia emigrat, va apadrinar les noces que tengueren lloc a la Parròquia de San Anastasio de Placetas (Villa Clara) l’any 1912. Fruit d’aquest matrimoni l’any següent nasqué un nin: Santiago Antonio Obrador Noda. A hores d’ara ignoram si tengueren més descendència.
Fonts bibliogràfiques
Padró de la vila de Porreres 1822 i 1828. Ajuntament de Porreres, 1997.
ROSSELLÓ VAQUER, Ramon. La vila de Porreres, 700 anys d’història. Porreres, 2000.
Fonts arxivístiques
Arxiu Nacional de Cuba
Arxiu Parroquial de Porreres
Arxiu Parroquial de San Anastasio, Placetas (Santa Clara, Cuba).
Altres fonts
Wiquipèdia. La guerra de la independència de Cuba.