Autor: Joan Barceló Barceló "Xibic"; publicat a la secció "Notes històriques" del Llum d'Oli número 158, de juny de 2019. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç:https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-158/

En aquesta segona entrega narrarem algunes particularitats de la vida de dos personatges més d’aquesta peculiar família. Es tracta dels cosins germans Joan Obrador Gornals i Andreu Obrador Ripoll nas de xot, que foren, per diferents motius, destacats personatges de la societat porrerenca en temps de la II República.

En Joan Coves nasqué dia 30 de maig de 1879, fa tot just 140 anys, al carrer Major, 68. Era el petit dels sis fills d’Antoni O. Veny i d’Esperança Gornals. Pel febrer de 1904 es casà amb la seva cosina germana Miquela Gornals rossa (1880-1952). Resumint: el fill del revolucionari Antoni Obrador maridà amb la filla de Miquel Gornals flobi (ambdós processats i condemnats a penes de presidi pels fets de l’octubre de 1868). Tingueren tres fills: en Toni, en Miquel i en Joan.1

El nostre protagonista, esperonat segurament per les notícies que li devien arribar dels seus germans emigrats a Cuba, va fer el bolic i se’n va anar cap a Amèrica. Deixà la dona amb els infants i va partir amb la idea de trobar feina i, una vegada instal·lat, reunir allà tota la família. Però el temps passava i en Joan no donava senyals de vida. Fou aleshores, pels voltants de 1912, que la seva esposa va decidir d’anar a cercar-lo. Va vendre un tros de terra per poder pagar el viatge, agafà els tres fillons (de 4, 6 i 7 anys) i s’embarcà rumb a L’Havana. Un cop arribats varen localitzar el cap de família i habitaren a la capital cubana dotze anys i, a força de molta feina, aconseguiren estalviar allò suficient per tornar a Mallorca i poder viure còmodament sense passar penúries.

En Joan va ser un home de món (també viatjà a França), instruït, culte i de fortes conviccions republicanes, fet que el va conduir l’any 1931 a fundar amb un parell més de porrerencs un comitè local d’Unió Republicana Federal, del qual durant un temps en fou el president. També fou un home amb un marcat sentit de la Justícia, tal i com ho demostren tota una sèrie de denúncies adreçades al batle del moment –Bernadí Bou Sala- al llarg de 1933, on demanava explicacions sobre diversos afers públics (educació, urbanisme, hisenda, etc.) i, a la vegada, suplicava una prompta resolució del problema en qüestió. En un parell d’aquests escrits deixa entreveure una certa tendència en pro del laïcisme, sense arribar, però, a l’anticlericalisme que professaven alguns sectors del republicanisme d’esquerres.

Al número 35 de la publicació “PORRERAS” de l’agost de 1934 es feia ressò de la designació de Joan Obrador Gornals com a Jutge Municipal suplent i el diari “LA VOZ DE PORRERAS” del mes de juliol de 1935 informava que per la dimissió del Jutge titular «Quedó al frente de la misma el Juez suplente, nuestro amigo, don Juan Obrador Gornals, el que ha desempeñado con gran acierto su misión». El número 17 d’aquest diari del novembre de 1935 informava, a la secció de Notes de Sociedad que: «Nuestro amigo don Juan Obrador, Juez Suplente, se halla postrado en cama de una grave dolencia», i al següent número del mes de desembre, sota el titular Figuras que desaparecen, anunciaven la seva mort (17-11-1935) als 55 anys, amb una àmplia i detallada crònica de l’enterrament que «Constituyó una verdadera movilización del pueblo (unas 2000 personas)». Presidiren el dol, entre d’altres, Climent Garau, aleshores President de l’agrupació local d’Esquerra Republicana, un «[...]magno cortejo civil (más de 500 personas) acompañó el cadáver[...]». Al davant, una bandera d’Esquerra Republicana amb crespó negre; seguidament, la Filharmònica; seguidament, el taüt i, per acabar, dos joves amb una corona de flors vermelles, grogues i morades, regal del partit al qual militava.

El seu fill Miquel (1906-2000) quan els feixistes varen pegar el cop d’estat i els falangistes porrerencs, embogits, anaven assedegats de sang i venjança, va amagar darrera un guarda-roba un quadre que representava una al·legoria de la República (vegeu la imatge), allà romangué durant quaranta anys. Sempre li sentírem dir que si son pare no hagués mort abans de la guerra, «els nacionals el s’haurien carregat».


Només resta fer quatre pinzellades biogràfiques d’Andreu Obrador nas de xot i sobre un sagnant succés que va trasbalsar encara més l’agitada i convulsa vida de les porrerenques i porrerencs l’estiu de 1933. N’Andreu va néixer dia 26 de juny de 1872 al  carrer Major, 46. Fill del fuster Miquel O. i de la mestressa de casa Jerònia Ripoll, es va casar dues vegades. Del primer matrimoni (1896) amb Aina Gil Fiol nasqueren tres fills: en Miquel (1897), en Joan (1898) i na Jerònia (1901). Després d’enviudar, es va tornar a casar amb Margalida Vaquer Sansó dia 18 de juny de 1904, amb ella tingué, també, dos nins i una nina: n’Andreu (1908), na Francisca (1910) i en Montserrat (1912).

Durant els anys de la República, a Porreres es respirava ambient d’agitació política a causa dels enfrontaments, per diversos motius, entre el minoritari sector esquerrà (organitzat en sindicats i la Unió Republicana Federal, presidida per Joan Obrador, el jutge suplent) i els representants dels partits conservadors que governaven l’ajuntament. La tensió va anar pujant de to, fins al punt que algunes sessions plenàries acabaren en autèntics aldarulls on la guàrdia civil va haver d’anar a posar ordre. Aquestes fortes discussions, desembocaren el diumenge 4 de juny de 1933 en l’atemptat que va sofrir el terratinent i cap del Partit Regionalista de Centre don Lluís Sitjar del Monjos.

Sortint de missa darrera, nas de xot el va escometre i, després de dirigir-li unes breus paraules, es va treure una pistola de sota l’americana i li va disparar un parell de trets, un dels quals el va ferir a la cara i la bala li quedà incrustada al paladar. Tot seguit, després d’un intent de linxament, amb una punyalada inclosa, la benemèrita el detingué, el dugueren al jutjat i fou traslladat a un hospital de Ciutat. Per la seva banda, Lluís Sitjar, després de ser intervingut quirúrgicament, es va recuperar totalment. Tot plegat va acabar amb una condemna a presidi. n’Andreu fou tancat al penal de Segovia, d’on va sortir l’any 1936 beneficiant-se d’una amnistia promulgada pel Govern del Front Popular després d’haver guanyat les eleccions.

Andreu va tornar a Porreres on visqué fins que va morir -de mort natural- dia 6 de maig de 1945 al número 4 del carrer Donzella. Resulta estrany que amb tota la repressió que hi va haver a Porreres els anys de guerra i posteriors contra els elements d’esquerra, Andreu en sortís indemne.

1 Vegeu l’arbre genealògic del capítol anterior: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/reportatges/els-obrador-una-nissaga-singular-i/