Autor: Antoni Sastre Vanrell; publicat a la secció "Esports" del Llum d'Oli número 157, de març de 2019. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-157/

El pròxim 18 de maig es complirà una efemèride que cal destacar en la història del bàsquet porrerenc. Aquest dia de l’any 2008 l’equip de bàsquet «V. Mora & Rosselló» es va adjudicar a Son Bugadelles el títol de Campió de Balears en categoria infantil femení, i es feia amb el bitllet per a participar en la fase interautonòmica del campionat d’Espanya que es va celebrar a Sangüesa (Navarra) del 5 al 8 de juny.

És per això que des de la secció d’esports de la revista volem rememorar aquesta fita històrica que aviat complirà més d’una dècada. Per tal de fer memòria i recollir, vivències, records i emocions d’aquell victoriós any, ens hem nodrit de dues fonts: la crònica que va escriure l’entrenador de l’equip, Xim Martorell Janer, que es va publicar al Llum d’Oli núm. 116 (Juliol 2008, Any XXX), i dels testimonis de cinc jugadores d’aquell equip (Bel Maria Garau, Xisca Martorell, Jero Binimelis, Antònia Ferrer i Catalina Juan).

El camí cap a Sangüesa

Per a poder participar en el Campionat d’Espanya les porrerenques van haver de superar dues fases: el Campionat de Mallorca­, que el disputaven els quatre primers equips classificats en la lliga regular, i el Campionat de Balears, que es componia pels dos equips que havien quedat primers al Campionat de Mallorca, juntament amb un equip d’Eivissa i un de Menorca.

En el Campionat de Mallorca les jugadores entrenades pel tàndem Xim Martorell i Tomeu Vaquer varen disputar tres partits, dels quals en guanyaren dos (Alcúdia i Sant Agustí) i perderen contra el Sant Josep, per quatre punts.

Aquests bons resultats permeteren disputar el Campionat de Balears on «l’equip va desenvolupar tot el seu potencial i va fer un bon joc», en paraules de l’entrenador.  Dels tres partits que varen disputar contra el C.B Ferreries (Menorca), Tanit Nautica Ereso (Eivissa) i el Sant Josep (Palma), varen guanyar el tres i es convertiren, d’aquesta manera, en campiones de Balears.

Ja a Sangüesa l’equip es va enfrontar contra el primer equip de Catalunya (CBF Sarrià), el primer equip d’Aragó (UGT Almozara) i el segon equip de Navarra (Obenasa Ursulinas), el balanvaç fou: dues derrotes i una victòria. Amb l’equip d’Aragó les jugadores crearen un vincle especial, «compartíem hostal amb elles i ens vàrem fer molt amigues durant els pocs dies que vàrem ser allà; ja ens veus assegudes al passadís compartint vivències i experiències de com havíem arribat fins al campionat», recorda amb enyorança Catalina Juan.

Tot i no guanyar el campionat, totes les jugadores destaquen la implicació dels pares.  «Érem una gran família. Sense ells res hagués tengut sentit. Ja des d'abans de començar a guanyar mai fallaven a la grada, encara que perdéssim de més de 50 tots els partits. Però quan vam començar amb les victòries i els campionats, la unió encara va ser més forta. Vam començar a viatjar, primer entre illes i després a la Península, i això junta molt les persones i, en aquest cas, va aconseguir ajuntar 12 famílies diferents», assenyala Antònia Ferrer.

Fent la vista enrere, Xisca Martorell explica: «a vegades tenc la sensació que encara no som conscients del que vàrem aconseguir, tant dins com fora de la pista», i afegeix que «la majoria d’amistats que tenc avui en dia varen sorgir gràcies a aquells anys».

Bel Maria Garau recorda que aquell any va ser un cúmul d’emocions, sentiments i adrenalina, i que victòria rere victòria es va arribar a l’objectiu màxim per a elles, ser campiones de Balears i arribar al Campionat d’Espanya.

Un engranatge primordial per a l’equip era el binomi que formaven els dos entrenadors. «Eren els nostres guies, els que posaven raó al joc quan no estàvem encertades i els que pensaven en la millor manera de vehicular el joc per derrotar al rival», assegura Jero Binimelis.

Per a Antònia Ferrer, en Xim Martorell jugava molts més papers que el d’entrenador: «Era qui es preocupava per tu, qui t'ensenyava a respectar tots els valors que van de la mà del bàsquet, qui a més de jugadora t'ensenyava a ser persona i companya. Una persona amb qui et diverties i reies, però també amb qui podies confiar, obrir-te, contar-li els teus problemes i plorar; però ell sempre hi era, en els bons i mals moments».

En definitiva, recuperem històries per no oblidar, expliquem per recordar, feim memòria per tenir present el que amb el pas del temps es va diluint en l’amalgama de records. Per això, des de la revista, hem volgut recuperar aquesta fita esportiva en què un grup de porrerenques es conjuraren per entrar en la història del bàsquet porrerenc.