L’any 2015 ha estat declarat ANY RAMON LLULL per tal de recordar els 700 aniversari de la mort del mallorquí més universal (en el camp de la cultura).
L’eixida del diumenge dia 4 de gener de 2015 organitzada per l’Agrupació Cultural discorrerà per indrets que fan memòria del Beat.
Sortida de Porreres a les 9’30 des de l'aparcament de n'Hereveta (no cal més prest perquè els indrets a visitar no són lluny). Per als que no parteixin de Porreres, poden esperar a les 10'00 ran dels rentadors de Randa.
De Porreres a Randa.
Aturada ran de la possessió de sa Mata Escrita. Antiga alqueria de Benicanella que pertanyé a la família de Ramon Llull des de poc després de la conquesta de Jaume I. La tradició popular dóna per bo que el beat Ramon Llull inicià la seva obra literària escrivint a l'esponerós fullatge de la llegendària "mata escrita", que encara avui perviu din les terres d'aquesta possessió. No gaire lluny de les cases i damunt una marjada en direcció al puig d’en Bord es troba l'antiga mata que segons la llegenda donà nom a la possessió. És d'una envergadura extraordinària i per abraonar la soca es necessiten els braços de dues persones adultes.
Sembla que encara avui es poden trobar per les contrades randines algunes fulles amb mancances de pigmentació clorofíl·lica, que sembla que dibuixen les lletres i els símbols estranys, hereus del Doctor Il·luminat. El testimoni poètic de Miquel Costa i Llobera diu així:
Arbust estrany! En cada nova fulla,
com en les que li cauen per despulla,
té marcats uns caràcters desiguals;
lletres pareixen d'escriptura ignota,
i es diu que un savi clarament hi nota
lo nom de Déu en mots orientals.
Al poblet de Randa (municipi d’Algaida) es podrà veure: la creu de terme, font, rentadors públics i l’església que s’aixecà entre 1766-89 i es dedicà al beat Ramon Llull.
El santuari de Nostra de Gràcia (municipi de Llucmajor), està situat sota la balma de la Penya Falconera del puig de Randa. Es podrà visitar la capella i, potser, l’hostatgeria. Esplèndida panoràmica.
L'ermita de Sant Honorat és una petita església situada al vessant meridional del puig de Randa (municipi d’Algaida). La muntanya de Randa, des del segle XIV, va ser habitada per persones en retir espiritual després que fos el lloc de contemplació de Ramon Llull. Entre 1394 i 1397 es portà a terme la primera edificació per acollir els eremites Arnau Desbrull i Miquel Catllar que des de feia anys vivien a la contrada. El 1890 Joaquim Rossellí i Ferrà hi fundà els Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Hi està enterrat el P. Gaspar Munar Oliver, autor dels dos volums de la Història de Porreres i d'un opuscle sobre el santuari de Monti-sion.
És interessant observar les formacions geològiques que adesiara es fan presents al llarg del camí.
El santuari de Cura, al cim de la muntanya de Randa (municipi d’Algaida), és un indret lul·lià. L'accés al recinte del santuari de Cura es realitza per un ample portal de llinda. En el centre del frontó hi ha l'escut dels franciscans i la mitja lluna lul·liana. També hi ha una inscripció que reprodueix un versicle de l'obra 'Blanquerna', de Ramon Llull: 'Amable fill, saluda Nostra Dona, qui és salut e benedicció nostra'. El portal de les estances conventuals hi ha un nínxol que conté una imatge de Ramon Llull sobre l'escut dels franciscans. L'església acull la imatge de la Mare de Déu de Cura i també una imatge de Llull.
Alguns centenars de metres a ponent del santuari, hi ha una cova en la qual Ramon Llull hi va passar una temporada de retirament i es va produir la Il·luminació de Randa. Aquest fet va generar la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li va ser revelar sobrenaturalment per via d'una mata amb caràcters escrits. L'any 1275, Ramon Llull va fer col·locar a la cova un altar dedicat a la Mare de Déu, posteriorment anomenada Nostra Senyora de Cura.
S'ha de veure: l’aula de gramàtica (1623) i museu lul·lià, capella (interessant Sant Crist que prové del convent de Sant Domingo de Ciutat), cova del Beat, hostatgeria… llegir el poema de Maria Antònia Salvà i, sobretot, admirar una extraordinària panoràmica.
El massís de Randa està format, entre d’altres, pel puigs de Randa (548 m), de son Reus (501 m) de ses Bruixes i de s’Escolà, erigint-se en la zona de màxima altitud del Pla de Mallorca. Des del cim de la muntanya de Randa es pot observar els dies clars, gairebé la totalitat de l’illa de Mallorca, a més de Cabrera, esdevenint una balconada immillorable per contemplar el paisatge del Pla. A aquest mèrit paisatgístic hi hem de sumar l’alt valor ecològic del conjunt del massís. Ha esdevingut un darrer refugi de moltes espècies animals i vegetals. A les bandes més humides de les muntanyes ens trobam alzinars, sense gairebé sotabosc, si bé hi son presents espècies tan interessants com el xuclamel —bella liana de flors oloroses—, l’esparreguera, el cirerer de Betlem i l’aritja. També hi és present el pinar acompanyat de la mata, estepes, l’argelaga, la gatova i el càrritx, planta aquesta que ha proliferant a les zones on s’ha produït incendis forestals. Quan a animals a la contrada hi trobam el conill, la llebre, la geneta, el mostel, la rata cellarda, l’òliba el xoriguer, etc.
De tot, se’n farà l’oportuna explicació.
Es tracta d'una eixida de molt poc caminar però els que vulguin fer un tros del recorregut a peu poden deixar els cotxes al santuari de Gràcia o a l’ermita de Sant Honorat.
Al santuari de Cura hi ha restaurant.