Autor: Toni Sastre Vanrell; publicat a la secció "Esports" del Llum d'Oli número 155, de setembre de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-155/

Hi ha diverses formes d’escollir un capità en el món de l’esport: es pot designar per l’antiguitat dins l’equip, per l’elecció d’una part significativa dels integrants del vestuari, pot ser nomenat per l’entrenador o, simplement, per aquell quòrum que es genera en el qual tothom té clar qui ha de ser l’elegit. Aquest darrer cas és el de Tomeu Melià Obrador (Porreres, 1987), capità de la U.E. Porreres en diverses etapes al club.

Com han estat aquests mesos allunyat dels terrenys de joc després de la ruptura que sofrires en el lligament creuat anterior?

Ha estat un camí llarg, però en cap moment he duit la lesió malament. Podríem dir que no he tingut cap instant de negativitat. La meva actitud positiva em va fer ser fort en un moment dur com és quan et diagnostiquen una lesió que té un procés de curació llarg. A més, vaig rebre molts d’ànims per part de tots els meus companys d’equip, de la directiva i de la gent del poble. M’agradaria fer una menció especial a la dedicatòria que em varen preparar des del club amb una camiseta dedicada.

Et tornarem a veure aviat amb la camiseta de la U.E. Porreres?

Actualment, ja em trob a l’etapa final de la lesió, ja fa unes setmanes que he començat a córrer i a fer exercicis específics programats pel preparador físic. L’objectiu a dia d’avui és reincorporar-me a poc a poc al grup i, si no hi ha cap inconvenient, en uns dos mesos ja estaré preparat per a jugar partits oficials.

Has viscut diverses etapes al club i fins ara no s’havia pogut arribar a jugar la Primera Regional. Què té aquest equip que no tenien els altres?

S’han unit dues coses que per a mi són molt importants: el grup humà i la qualitat individual de tot l’equip. Estic convençut que qualsevol de nosaltres faria el que fos per un company, tant fora com dins del camp. Aquests gests al final són els que determinen el sentit d’un partit, ja que quan les coses es posen difícils, la solidaritat que demostren tots els integrants marca la diferència. Si a això se li suma que jugui qui jugui l’equip sempre respon, surt un equip sòlid i amb empenta com aquest.

Pel fet de ser el capità de l’equip actues com enllaç entre la directiva, cos tècnic i jugadors. Que et suposa realitzar aquesta funció?

Primer de tot per a mi és un orgull ser el capità de l’equip de futbol del meu poble. Pel que fa a la tasca com a capità, aquesta no és una funció molt complicada, ja que tots els actors hi posen de la seva part. La directiva ens ajuda en tot, tenim tot el material necessari per entrenar, cada parell de setmanes feim un sopar; en definitiva, ens resolen qualsevol problema que afecti l’equip. Del cos tècnic em quedo amb el bon rotllo que transmeten i l’habilitat a l’hora de saber liderar un grup d’una vintena de persones.

L’equip ha començat la temporada com un tir. Creus que es poden aconseguir dos ascensos consecutius?

Per a mi pujar no és una obsessió, és més, el que ha aconseguit aquest grup es deu al fet que anam a gaudir de l’esport que ens agrada i a passar una bona estona amb els amics. Si al final de temporada estam en posicions capdavanteres, ja veurem si podem lluitar per aconseguir un segon ascens consecutiu.

L’afició omple les grades de Ses Forques i sempre és present a fora camp. Teniu una afició de deu...

Efectivament, des que començarem a Tercera Regional es pot dir que no ens han fallat a cap partit. En mes d’una ocasió la seva presència i els seus ànims ens han donat l’empenta definitiva per a guanyar. Per exemple, el primer any del retorn de la U.E. Porreres, el derbi contra el Felanitx va ser espectacular, les grades estaven plenes i hi havia una batucada que animava. És un record que mai oblidaré.

Des que Xavi López va agafar les regnes de l’equip tot han estat èxits per a la U.E. Porreres. Com definiries la tasca de l’entrenador després de la temporada i mitja que porta al capdavant del club?

Quan va arribar, en els darrer partits de la temporada 16/17, dúiem una dinàmica molt negativa i entre tots vàrem aconseguir canviar el rumb de l’equip i acabarem en una acceptable vuitena posició. La temporada següent, la 17/18, ja és sabut el que va passar, temporada espectacular i cap a Primera Regional. Per a mi la principal virtut que té en Xavi és el bon rotllo que transmet, les seves iniciatives –com fer un entrenament disfressats pel dia de carnaval o portar refrescs i alguna cosa per picar el dia dels aniversaris. Mentre que en la part tàctica sap llegir bé els partits i introduir els canvis en el moments encertats.

La plantilla no ha sofert pràcticament modificacions respecte l’any passat, tot i que sí que veiem alguna cara nova. Com està sent l’adaptació d’aquests nous jugadors?

Com he dit anteriorment el grup humà que hem format és la pedra angular del projecte. Per tant, l’adaptació d’aquests nous jugador està sent molt bona. A aquestes categories la química de l’equip i la integració de nous jugadors és essencial per tal d’aconseguir un grup cohesionat i amb les idees clares.

Preguntes breus

Un llibre?

Los Hombres que no amaban a las mujeres d’Stieg Larsson

Un lloc?

Sa Colònia de Sant Jordi

Un menjar?

Els espaguetis de la meva mare

Un equip?

La U.E. Porreres

Persona que admires?

El meu pare

Un esportista?

Xavi Torres

Un color?

Vermell

Una cançó?

Feo, fuerte y formal de Loquillo