Autor: Joan Melià Garí; publicat a la secció "Opinió" del Llum d'Oli número 154, de juny de 2018. Podeu consultar el número sencer al següent enllaç: https://agrupacioculturalporreres.cat/llum-doli/repositori/llum-doli-154/
L'any passat es va publicar un llibre d'aquests que causen admiració per la feinada que hi ha darrere i pel rigor que els autors hi han posat. Em referesc a l'Atles ornitonímic de les Illes Balears, de Cosme Aguiló i Antoni Mestre, editat conjuntament per l'Institut d'Estudis Catalans i la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears.
Els autors, un lingüista i un ornitòleg prou coneguts en els seus àmbits de treball científic, varen començar a fer feina en aquesta recerca als voltants de l'any 1989, però és a partir de 1996 que l'estenen a tots els territoris insulars. Tant si agafam com a punt de partida una data com l'altra, són molts d'anys de dedicació i de pacient espera dels qui n'érem coneixedors, ansiosos de veure'n el resultat. Com ha quedat demostrat, ho ben pagava.
Han estat 501 enquestes que han servit per a recollir els noms dels ocells a partir d'informadors de les quatre illes majors, tots d'edat superior als seixanta anys. En total, són els noms que corresponen a 148 espècies i a 2 subespècies, segons la informació que ens ofereix Joan Veny al pròleg de l'obra. S'hi apleguen 171 mapes en què hi ha representats els noms recollits als diferents pobles. Cada mapa va acompanyat d'una fotografia, el nom científic i algunes explicacions més sobre l'au a què fa referència el mapa. Hi ha alguns ocells que tenen el mateix nom per tot el territori (verderol o perdiu, per exemple), però n'hi ha d'altres que es poden anomenar de més de mig centenar de maneres (en són exemples el capsigrany, el xàtxero, l'enganapastor...).
Entre els 651 informadors entrevistats n'hi ha hagut vuit de Porreres: Miquel Julià Font (Barral), Gabriel Julià Mas (Melià), Jaume Lliteras Mestre (des Rafal), Miquel Mesquida Colom (Capità), Jaume Mestre Xamena (de la Real), Antoni Miralles Mesquida (de can Pau Coix), Sebastià Nadal Mulet (Mulet), Antoni Rosselló Mestre (Cion). Gràcies a la seva aportació, apareixen denominacions porrerenques d'aucells en 78 mapes. En alguns casos és un sol nom (guàtlera, garsa, milana, fotja, juia, puput, titina, rupit, rossinyol, tord, butzac, busqueret, ferrerico, catsémper (recollit només a Porreres i a Montuïri), teulader, verderol, carbonereta, hortolana, sól·lera, etc.), però, de vegades, dins el nostre poble mateix hi ha més d'un nom per al mateix ocell (gallina de mar i gavina, al costat del castellanisme *gaviota; colom salvatge, colom de penyes i colom de penya; mussol i mussol de soca; berellol, vellerol i ploví; xàtxero groc i xàtxero reial; pàssera i pàgera; tord çard i tord cellat; enclotxamosques i encletxamosques; verderolí i gafarró; trencapinyes i bectort.
En resum, és una obra important, no només pel que fa a l'ornitologia, sinó també en relació amb la llengua i amb la cultura popular. D'altra banda, també pels qui volem conèixer aspectes concrets de Porreres; és una obra que se suma a moltes altes obres, també essencials en l'estudi de la llengua catalana, a les quals hi han contribuït informants de la vila. Només per esmentar-ne alguns exemples, podem referir-nos als treballs de camp de la primera meitat del segle XX d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll en què es van entrevistar porrerencs per als treballs del seu diccionari i de Joan Coromines per al diccionari d'onomàstica; i més recentment, els de Joan Miralles, sobre fonts orals, i de Jaume Corbera, sobre dialectologia.
